Mentre es fa el cafè, comença a imprimir-se la figura d'aquest conill. En lloc de tinta, la tecnologia 3D necessita bobines de plàstic i, amb diferents gruixos i qualitats, ens permet fer petites joguines, maquetes o prototips a preus assequibles. Aparells com aquest existeixen des dels anys 80, però no va ser fins a 2009, quan van vèncer les patents, que la impressió 3D es va començar a popularitzar. L'abaratiment de les màquines, que fa tres anys costaven uns 15.000 euros i ara en costen menys de 1.000, fa possible l'existència d'espais com aquest: el primer bar de fabricació digital a Europa. L'objectiu: apropar aquesta tecnologia als ciutadans. CECILIA THAM, creadora de Makers of Barcelona "Cuando fui a Tokio, los niños dibujaban en un iPad y eso lo imprimimos en las galletas con el cortador láser. Y cada niño tuvo sus galletas customizadas." Al FabCafè també disposen d'una talladora làser única a l'estat espanyol, que permet gravar logotips o missatges sobre tot tipus de superfícies. Juntament amb les impressores 3D es vol promoure la cultura "maker", que recupera el sentit artesanal de la producció però utilitzant eines del món digital. MARC TORRAS, director general d'EntresD "Ja diuen que d'aquí a dos o tres anys, quan anem a comprar una sabata, a la botiga hi haurà un escàner on posaràs el teu peu. Al cap d'una setmana, t'enviaran la teva sabata adaptada al teu peu. Anem cap a la personalització." Les grans multinacionals ja treballen en prototips creats amb impressió 3D, però encara falta temps perquè aquesta tecnologia s'utilitzi en l'àmbit domèstic.

L’espai on es va instal·lar la seu de Makers of Barcelona (MOB) fa uns anys semblava estar predestinat pel que ha acabat passant avui. Diverses tipografies que s’estampaven en una fàbrica tèxtil recorden el passat d’aquest local on, a partir d’aquest dijous, s’hi podran imprimir objectes en tres dimensions o gravar logotips o missatges sobre tot tipus de superfícies. De fet, aquest espai ja estava sent utilitzat com a laboratori de fabricació digital pels membres del MOB, una comunitat de cotreball formada per un centenar d’artistes, emprenedors i dissenyadors. Fins ara, aquestes màquines només les utilitzaven ells, però amb el FabCafè es vol difondre aquesta tecnologia entre els més profans i, de passada, rendibilitzar una infraestructura que ja estava en marxa.

Aquest bar de fabricació digital, a banda de cafetera i magdalenes, ofereix la possibilitat d’utilitzar tres impressores digitals i una talladora làser d’última generació. Els preus són assequibles perquè, de no ser així, no tindria sentit parlar de la democratització d’aquesta tecnologia. Imprimir la petita figura d’un conill, d’uns quatre centímetres d’alt per 2,5 d’ample, costa 5,80 euros. El preu es fixa tenint en compte els grams que cada figura, és a dir que, com més gran és la peça, més car ens sortirà imprimir-la. El cost fix per impressió és de, com a mínim, 5 euros: el que costa que un tècnic enviï l’ordre des de l’ordinador fins la impressora 3D. A partir d’aquí, cada gram costa 20 cèntims d’euro. I durant el temps d’espera (mitja hora o més), cafè i dolços per als clients, als quals es convida a intercanviar experiències creatives en el mateix espai.

Si fem per exemple, un prototip, una petita joguina o una maqueta que pesin 200 grams, tot plegat ens costarà uns 45 euros; un preu molt ajustat si es compara amb el cost de fer peces úniques en qualsevol procés de fabricació. Una altra de les facilitats que ofereix el FabCafè és que, un cop s’envia l’odre a la impressora (els 5 euros inicials) es poden repetir tantes impressions com es vulgui i, un cop feta la primera, tan sols es paga el material. La talladora làser, una de les més sofisticades que hi ha al mercat actualment, també permet gravar imatges en fusta, teles, plàstics o, fins i tot, aliments.

El 3D surt dels despatxos, però encara no arriba a les cases

Aquesta tecnologia existeix des dels anys 80 però no va ser fins a 2009 quan, un cop va vèncer la patent, va començar a popularitzar-se. L’auge per la possibilitat d’usos (des del domèstic fins a l’industrial, passant per usos mèdics com ara la fabricació de pròtesis mèdiques), juntament amb l’abaratiment de les impressores (fa tres anys costaven 15.000 euros i ara en costen menys de 1.000), fan que la impressió en 3D sigui actualment una tecnologia en auge.

De moment es troba en despatxos d’investigació, departaments d’I+D+I de les multinacionals, laboratoris de fabricació i, en alguns casos (quan el negoci funciona) en despatxos d’arquitectes, enginyers o dissenyadors. Alguns creadors, però, consideren que les màquines han de fer un salt i començar a arribar als ciutadans, que poden fer-ne ús per a projectes creatius o per a la personalització d’objectes. De fet la cultura “maker”, és un moviment sorgit als Estats Units que vol recuperar el sentit artesanal de la producció però utilitzant eines del món digital: “que qualsevol idea pugui convertir-se en una realitat”, resumeix Cecilia Tham, la responsable de l’espai.

Amb aquest laboratori de creació, que seu suma al FabLab del Poblenou (també d’iniciativa privada) i al polèmic ateneu de fabricació de Ciutat Meridiana (que encara no ha obert al públic), creix l’oferta d’espais de creació de la ciutat. De fet, Barcelona ja és una referència tant a Europa com a Espanya en l’àmbit de la fabricació digital. Aquest és el primer establiment d’aquest tipus que s’obre al continent, però ja s’ha implantat a ciutats com Tòquio i Taipei, altres FabCafe amb què Barcelona comparteix imatge corporativa. Caldrà veure si el públic té idees i diners suficients perquè l’experiència tingui èxit.