L’Ajuntament es querella contra les filles de Muñoz Ramonet per recuperar 853 peces

Les absències

Segons els estudis elaborats entre els mesos de novembre de 2013 i febrer de 2014, a la finca manquen vuit talles de fusta, 20 escultures d’ivori, un moble, 17 peces d’arquelologia de vidre, 367 obres de pintura i dibuix i 270 miniatures que correspondrien a la col·lecció Bosch Catarineu, l’origen de la col·lecció Muñoz Ramonet. Es tracta d’obres que van des del període medieval fins al segle XX i que inclouen, per exemple, taules gòtiques de mestres com Lluís Borrassà o Gonçal Peris, i pintures d’El Greco, Ribera, Goya o Marià Fortuny. Segons els estudiosos, obres d’art sostretes formen part del patrimoni històric i cultural de la ciutat i tenen un extrem valor artístic.

El periple judicial

El consistori ha remarcat que la querella judicial, que va entrar aquest dimarts al jutjat, és una acció complementària a la via civil, que va començar l’any 1999. La demanda  a les germanes Muñoz Vilallonga, filles de Julio Muñoz Ramonet, es construeix basant-se una doble al·legació: per apropiació indeguda de la major part de la col·lecció pictòrica de la finca i per estafa processal en grau de temptativa.

Tot i que les filles de Muñoz Ramonet tenien una possessió inicial lícita, com a administradores de l’herència, aquesta posessió es converteix en il·lícita quan, en el moment d’entrega de les claus de l’edifici, no es fa entrega del llegat inventariat. Pel que fa a l’estafa processal, fa referència a les traves, dil·lacions i l’entrega al jutge de documents parcials sobre el llegat durant tot el procés judicial.

Es tracta d’un procés judicial molt llarg, que comença quatre anys després de la mort de Muñoz Ramonet, l’any 1995, quan es constitueix la Fundació Julio Muñoz Ramonet. En aquest moment, el consistori ja va demanar mesures cautelars al jutge per evitar que les obres que es trobaven a la finca es malmetessin o desapareguessin. No obstant això, la justícia va desestimar les mesures considerant que no hi havia risc.

Pel que fa al testament, redactat per Ramonet l’any 1988, indica el següent:  “La finca de Barcelona, c. de Muntaner núm. 282-288 passarà, incloent el parc i el jardí així com el Palau del c. Avenir núm. 26-28 amb tot el seu contingut complet, a una fundació que portarà el meu nom. La Fundació tindrà com a finalitat la conservació i manteniment d’aquestes instal·lacions i la seva visita i aprofitament útil pel públic sota el Patronat de la Ciutat de Barcelona.”

Els inventaris: mapa de buits

El 25 de juliol de 2013, quan la Fundació pren possessió del llegat, constata que en falta una gran part. En aquest moment comença el periple per inventariar les peces, tant les localitzades com les que es troben a faltar. Per elaborar-lo s’han basat en l’inventari Bosch Catarineu de 1934, el recull de fitxes descriptives que havien fet els tècnics de la Junta de Museus, els inventaris judicials de 1998 i 2005, així com unes vuit llistes més, moltes de parcials.

Tot i que, com és natural, les absències no s’han pogut autentificar, a partir d’aquestes llistes s’han inventariat 853 obres, el 53% de les quals tenen valor patrimonial. En relació amb l’inventari judicial fet l’any 1998, per exemple, s’han trobat a faltar 161 objectes, entre els quals hi ha un retaule desmuntat d’estil barroc de fusta policromada que es trobava al soterrani de la finca.

La primera fase d’aquest inventari ha anat a càrrec de l’empresa Veraicon i, després, la part de buidatge de documentació l’han fet el catedràtic d’Història de l’Art de la UAB Bonaventura Bassegoda, l’especialista en pintura i escultura dels segles XIX i XX, Francesc Fontbona així com Núria Rivero i Mireia Viñas

Les obres trobades

D’entre les peces que romanen dins la finca s’han trobat més d’un centenar d’obres del pintor olotí Jordi Curós o de l’artista barroc Antoni Viladomat. Un inventari realitzat per l’empresa Veraicon de Barcelona i que es va fer del 12 de setembre al 10 d’octubre del 2013.