Vénen d'un silenci de sis anys d'ençà que van publicar el seu últim treball. Per atreure l'atenció del públic, fa uns mesos els Ai ai ai es van inventar un concert fictici al Liceu per commemorar el 20è aniversari de l'incendi al Gran Teatre. Una història rocambolesca que els ha servit per tornar-se a reunir en què cadascú ha anat per lliure. PEP LLADÓ, RAFALITO SALAZAR i DAVID TORRAS, Ai Ai Ai "Tots els grups fan gires per assajar un concert important. Ens vam inventar un concert gran al Liceu com excusa per fer una gira d'assaig..." La tornada dels Ai Ai Ai és més calmada. Interpreten un repertori amb una vintena dels seus temes més representatius que han adaptat per presentar-los amb el públic assegut i en un format íntim. Aquesta cançó és 'L'ovella negra.' Hem tingut una època molt salvatge. Estàvem molt a la vora del punk. Ara, amb l'edat, ens hem tranquil·litzat." Diuen que, per ells, s'ha acabat l'època de tocar en festes majors i, per ara, descarten entrar de nou a l'estudi de gravació. El Liceu potser els espera.
Aquest any coincideix el vintè aniversari de l’incendi del Gran Teatre del Liceu i els 20+1 anys d’història del grup de rumba Ai Ai Ai. Per homenatjar el Liceu i per atraure el públic, la banda de rumba es va inventar ‘Liceu Turruai’, un concert fictici al Gran Teatre que assagen a diverses sales. Diumenge ha tocat posar-lo en pràctica a L’Auditori. El concert ha començat amb la versió rumbera de ‘Jo vinc d’un silenci’, una cançó molt adient ja que van publicar el seu últim disc, “Lo més gran del món!”, el 2008.
Amb una reedició “en format íntim” ofereixen un recopilatori de les seves rumbes que permet als espectadors viatjar pels més de vint anys de trajectòria dels Ai Ai Ai. Per això, al trio format per Pep Lladó (teclat), Rafalito Salazar (ventilador) i David Torras (baix), s’hi suma la bateria de Xavi Reija i les veus de Susi Ferrer i Thais Hernández. Els Ai ai ai confessen que se’ls ha acabat l’època de tocar en festes majors i, per ara, descarten entrar de nou a l’estudi de gravació.
