Coses de la política, Barcelona s'ha rebel·lat avui contra una llei que l'afecta molt menys que a altres ajuntaments, però per voler ser la veu municipal s'hi ha posat al davant. Tots els grups menys el PP han acordat recórrer al Constitucional contra una norma que, denuncien, retalla competències bàsiques. En bona part, la Carta Municipal blinda la ciutat d'aquesta llei, però ni això no ha servit als populars per no quedar-se sols. JORDI PORTABELLA, president del Grup Municipal d'ERC+Dcat+Rcat "Vostè ve i ens diu: escolti'n, hem preservat la Carta, per tant tots tranquils. No! Tots tranquils no! Perquè ens acaben d'afectar tot el que no està a la Carta, que és molt!" RICARD GOMÀ, president del Grup Municipal d'ICV-EUiA "Cal donar també la batalla democràtica, política, contra una llei que és un veritable espoli democràtic de la política municipal." El debat ha pujat de to amb les intervencions del PP i el PSC, que han atacat l'alcalde uns per haver anat massa enllà i els altres per no intervenir-hi. JORDI MARTÍ, president del Grup Municipal del PSC "Barcelona no pot estar al capdavant d'aquesta iniciativa si l'alcalde calla. No s'amagui, és una de les batalles que des del municipalisme s'ha de fer i Barcelona ha d'estar al davant." ALBERTO FERNÁNDEZ DÍAZ, president del Grup Municipal del PP "Avui vostè farà de batlle de Catalunya, i el que m'he de preguntar és, senyor alcalde, senyor Trias, algun dia farà d'alcalde d'aquesta ciutat?" JOAQUIM FORN, primer tinent d'alcalde "Vostè senyor Fernández es pregunta perquè ho presenten? Pel nostre compromís per exercir de capital de Catalunya, aquesta és també l'obligació i no ens n'hem amagat mai. Barcelona sempre ha estat al capdavant de les reivindicacions del país." "Amb l'acord d'avui, Barcelona liderarà un recurs al Constitucional que es presentarà de forma conjunta amb molts altres municipis de l'estat. La participació de la ciutat és clau perquè per tirar-lo endavant feia falta arribar a un volum mínim d'habitants que, sense Barcelona, era difícil d'assolir. Us ho ha explicat des de l'Ajuntament, Marc Garcia."
La Llei orgànica de racionalització i administració (LRSAL) és una norma que, des dels inicis, ha topat amb l’oposició de bona part del món local perquè els ajuntaments consideren que se’ls treuen competències bàsiques. Per tirar endavant el recurs, hi ha una sèrie de requisits: cal que ho facin conjuntament un mínim de 1.159 municipis i que representin més de set milions d’habitants. Per això, la participació de Barcelona és clau. Amb l’aprovació de la moció, la ciutat liderarà la presentació d’aquest recurs com a capital més poblada.
Blindats però implicats
La Carta Municipal de Barcelona blinda la ciutat de la majoria d’articles d’aquesta norma que sí que impliquen canvis organitzatius i de decisió en serveis bàsics en ajuntaments més petits. En tot cas, el plenari del mes de febrer ja es va mostrar favorable que la capital catalana encapçalés el municipalisme de tot el país. La proposició, impulsada pel PSC, va rebre el suport de tots els grups municipals excepte del PP, que va considerar que el recurs no té sentit perquè Barcelona està blindada per la Carta Municipal. També Xavier Trias va anunciar la setmana passada en un acte amb els seus homòlegs de Tarragona, Lleida i Girona, que la ciutat se sumaria a aquest recurs conjunt en el seu paper de capital de Catalunya en solidaritat amb el món local. El tres de març passat, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis, les quatre diputacions i la Generalitat van signar un document conjunt de rebuig a la LRSAL.
En el cas de Barcelona, aquesta llei del món local preveu afectacions a partir del proper mandat en aspectes merament organitzatius. Per exemple, la norma limita el número màxim de regidors del ple que poden tenir dedicació exclusiva, limita el personal eventual que es pot contractar i també el número màxim de persones en els òrgans de govern de les empreses municipals. A banda de l’acord del plenari, ara cal sol·licitar, a més a més, un dictamen al Consell d’Estat com a pas previ al recurs al Tribunal Constitucional. Segons marca la llei, la petició d’aquest dictamen l’ha de fer el municipi de més població, que es dóna el cas que serà Barcelona.
