La suspensió de llicències anunciada pel regidor Raimond Blasi a la Comissió d’Economia a mitjan febrer s’ha publicat aquest dijous al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB). Serà efectiva a partir d’aquest divendres i la regidoria d’Urbanisme n’ha detallat els establiments en aquesta llista. La moratòria congela “l’atorgament de llicències d’edificació, reforma, rehabilitació i enderrocament de construccions” per evitar que es pugui destruir un comerç emblemàtic. Amb aquesta mesura es pretén, “a banda de promoure la conservació de tants establiments emblemàtics com sigui possible, que aquells locals que acabin cessant l’activitat actual, puguin romandre actius preservant tot el seu patrimoni arquitectònic i mobiliari”. Concretament, es blinda 124 comerços al districte de Ciutat Vella, 128 a l’Eixample, 39 a Sant Andreu, 26 a Sants-Montjuïc, 27 a Sarrià-Sant Gervasi, 17 al districte de Gràcia, 9 a Sant Martí, vuit a Horta-Guinardó, set més a Nou Barris i cinc a les Corts. Entre els establiments hi ha la Cereria Subirà, a més de quatre cereries més, i el Bar Marsella del barri del Raval, amb el qual l’Ajuntament va acordar un lloguer de 10 anys.

“Café para todos”

No obstant, des de l’Associació d’Establiments Emblemàtics, s’ha criticat que la proposta publicada al BOPB es fixi només en la part arquitectònica i no valori el patrimoni cultural, tal com han demanat repetidament des de l’associació. D’aquesta manera es tindria en compte, per exemple, si el comerç té un pes específic per al barri o si elabora un producte que no fa ningú. El secretari de l’entitat, Josep Maria Roig, ho veu com una protecció a l’engròs, un “café para todos” que desvirtua la idea principal, i denuncia que el desembre, la data fixada per establir el Pla especial de protecció dels establiments emblemàtics, és massa tard. Tot i així, Roig creu positiva la mesura perquè considera que és un pas endavant que ara ha de finalitzar.

Aquest març està previst que es reuneixi una Comissió Tècnica d’Establiments Emblemàtics, formada per la Gerència Adjunta d’Urbanisme, l’Institut Municipal de Paisatge Urbà, la Direcció de Comerç i Consum, els districtes de Ciutat Vella i de l’Eixample, Barcelona Activa, l’Associació d’Establiments Emblemàtics, la Fundació Barcelona Comerç, el Consell de Gremis i Pimec-Comerç. A partir d’aquí s’ha d’establir un barem de catalogació i consensuar el grau que han de tenir els establiments perquè siguin considerats emblemàtics, explica Josep Maria Roig. Un exemple: la Llibreria Jaimes continua tenint interès tot i el seu trasllat?