Aquest dilluns s’han inaugurat les obres de restauració del conjunt monumental i artístic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, dissenyat per l’arquitecte Domènech i Montaner, que l’any 1997 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Un complex que a partir del març serà de pagament, amb tarifes especials per als veïns dels entorns.

Els treballs van començar l’any 2009 i des d’aleshores, s’han realitzat treballs de conservació i restauració per conservar i adequar el recinte a les noves funcions que té com a campus destinat a la innovació, educació i investigació. Uns 200 professionals de la restauració de patrimoni i obres d’art, que han participat en les obres, han aprofitat els actes d’inauguració de les instal·lacions per manifestar-se i denunciar impagaments i comiats de treballadors. Sanitaris de l’hospital també s’han unit a les protestes en desacord amb les retalles pressupostàries que els afecten.

La manifestació s’ha fet davant l’entrada principal del recinte, al carrer de Sant Antoni Maria Claret, per on han entrat les autoritats: el president de la Generalitat, Artur Mas; la presidenta de Foment, Ana Pastor; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila; l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; la comissària europea de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding; el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i el secretari de govern i administrador de torn de la MIA (la Molt Il·lustre Administració) de l’Hospital, Jordi Baiget.

El conjunt monumental i artístic depèn d’una fundació privada, la MIA, construïda pel Capítol Catedralici, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Les feines de restauració les han realitzat diferents empreses, després de guanyar alguns concursos públics. Aquests concursos no han estat exempts de crítiques i els professionals de la restauració critiquen la mala gestió de les obres, la manca de temps per executar feines complicades, la fallida d’empreses adjudicatàries, precarietat laboral i professionals qualificats que no han cobrat per la feina feta. Concretament, hi ha 50 treballadors que es troben a l’atur després que l’empresa que els havia contractat fes fallida. En aquests casos, no tenen cap indemnització i fa entre dos i sis mesos que no cobren. Responsabilitzen l’Administració pública per no evitar la precarietat laboral i el perjudici directe que, diuen, això té en el bé patrimonial de la ciutat.