És un missatge que no s'han cansat de repetir els últims cinc anys. Avui tocava fer balanç. És per això que en aquest centre cívic hi han coincidit membres de bona part de les dues-centes plataformes d'afectats per la hipoteca que hi ha repartides per tot l'estat. El moviment va néixer a Barcelona i ha anat creixent a base de mobilitzacions. Ara se senten forts i reconeixen que els escolten molt més que als inicis. Bona prova n'és la cobertura mediàtica d'avui. ADA COLAU, portaveu de la PAH de Barcelona "Era impossible d'imaginar quan vam començar que poguéssim arribar fins aquí. La ciutadania tenim molt més poder del que ens han fet creure. Estem comprovant que cada cop tenim més poder de negociació amb els bancs. Gairebé en tots els casos aconseguim aturar els desnonaments i aconseguim més dacions i lloguer socials." En els últims cinc anys la plataforma ha aconseguit aturar un miler de desnonaments i han aportat solucions d'habitatge a un altre miler de persones, una acció que ells mateixos han denominat l'Obra Social de la PAH. Durant aquests temps el carrer s'ha tenyit de samarretes verdes amb protestes constants i, sovint, multitudinàries amb tres grans reclams: dació en pagament retroactiva, moratòria en els desnonaments i lloguer social per als pisos buits. Una de les grans fites de la plataforma es va produir ara fa un any, quan va aconseguir més d'un milió 400mil signatures per presentar una ILP al Congrés sobre la dació en pagament. Malgrat que en un primer moment el Partit Popular la va admetre a tràmit, finalment va acabar aprovant una llei de desnonaments que s'allunyava molt del text de la PAH. Un fet que va ocasionar moments de tensió a la cambra baixa. En qualsevol cas, la plataforma ha aconseguit marcar l'agenda política per buscar solucions per als milers d'afectats que no poden respondre a les hipoteques. Una de les últimes propostes consisteix a multar les entitats bancàries que tinguin pisos buits. Molts ajuntaments ja s'hi han compromès, entre ells, el de Barcelona en els barris més pobres de la ciutat.
En els últims cinc anys, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha aconseguit aturar un miler de desnonaments i han aportat solucions d’habitatge a un altre miler de persones, una acció que ells mateixos han denominat l’Obra Social de la PAH. Durant aquests temps, el carrer s’ha tenyit de samarretes verdes amb protestes constants i, sovint, multitudinàries amb tres grans reclams: dació en pagament retroactiva, moratòria en els desnonaments i lloguer social dels pisos buits.
La portaveu de la plataforma a Barcelona, Ada Colau, reconeix que ara tothom els té molt més en compte que als inicis: “Estem comprovant que cada cop tenim més poder de negociació amb els bancs. Gairebé en tots els casos aconseguim aturar els desnonaments i aconseguim més dacions i lloguers socials.” Colau també s’ha mostrat molt satisfeta per la feina feta: “Era impossible imaginar que podríem arribar fins aquí. Volem donar el missatge que el ciutadà té molt més poder del que es creu. Si persistim i ens organitzem, la ciutadania té molta més capacitat d’incidència i d’organització”, ha ressaltat.
Canviar normatives municipals
Una de les grans fites de la plataforma es va produir ara fa un any, quan va aconseguir gairebé un milió i mig de signatures per presentar una ILP al Congrés sobre la dació en pagament. Malgrat que en un primer moment el Partit Popular la va admetre a tràmit, finalment va acabar aprovant una llei sobre els desnonaments que s’allunyava molt del text de la PAH. Conscients de la dificultat d’aconseguir canvis en la legislació estatal, les més de 200 associacions que s’han constituït a Espanya busquen interpel·lar les comunitats autònomes i els ajuntaments per respondre a una situació que qualifiquen d’emergència social.
En qualsevol cas, la plataforma ha aconseguit marcar l’agenda política per buscar solucions per als milers d’afectats que no poden respondre a les hipoteques. Una de les últimes propostes consisteix a multar les entitats bancàries que tinguin pisos buits. Molts ajuntaments ja s’hi han compromès, entre els quals, el de Barcelona en els barris més pobres de la ciutat.
