Franco va empresonar Lluís Companys al Castell de Montjuïc. Aquesta és una història molt coneguda, però la fortalesa més visitada de Barcelona n'amaga moltes més. Aquesta placa, per exemple, assenyala un punt fonamental als mapes de la ciutat. SANTIAGO ÍÑIGUEZ, responsable de les visites al Castell de Montjuïc "De la cartografía de Barcelona, el punto de referencia es el punto 0 que tenemos puesto aquí en el castillo." A pocs metres del punt 0 hi ha una torre coronada per una asta que recorda la vida d'un personatge. Es tracta d'en Mauri, que treballava en un vaixell, però que un dia va caure a l'aigua i va perdre una cama. Per continuar a prop del mar va començar a treballar de guaita a la torre del castell. Hi va plantar l'asta i es va inventar una eina molt útil per comunicar-se amb les embarcacions. SANTIAGO ÍÑIGUEZ, responsable de les visites al Castell de Montjuïc "Diseña un código de banderas compuesto por banderas y bolas aprobado por las Cortes españolas en 1854 y da inicio con ese papel a que a partir de ese momento siempre haya existido en esa torre un auxiliar práctico de puertos que asiste desde arriba a las maniobras de los barcos." Durant molt temps el Castell tenia un ús militar, però a principis del segle XIX va canviar de funció. SANTIAGO ÍÑIGUEZ, responsable de les visites al Castell de Montjuïc "Básicamente cambia con la Guerra del Francés. Con esta guerra el castillo es entregado a las tropas francesas y a partir de ese momento se convierte en cárcel de todas las personas que se enfrentan a ellos." També es va utilitzar com a presó durant els atemptats del Corpus i la Setmana Tràgica però durant el franquisme aquest ús es va intensificar. SANTIAGO ÍÑIGUEZ, responsable de les visites al Castell de Montjuïc "En ella ha estado Ferrer i Guardia, ha estado Pestaña y por supuesto el presidente Companys." En aquestes cel·les els presos hi passaven les últimes nits abans de ser executats. SANTIAGO ÍÑIGUEZ, responsable de les visites al Castell de Montjuïc "A este habitáculo los presos de la época lo llamaban el tubo de la risa, porque el sufrimiento de los que estaban condenados a muerte les provocaba una especie de risa histérica." Per endinsar-se en la llarga i complexa història de Barcelona cal fer parada al Castell de Montjuïc. Una fortalesa laberíntica i immensa que ha estat testimoni d'algunes de les escenes més tristes de la ciutat i que ara permet veure'n una de les millors vistes.

Franco va empresonar Lluís Companys al Castell de Montjuïc. Aquesta és una història molt coneguda, però la fortalesa més visitada de Barcelona n’amaga moltes més. Per exemple, que el punt 0 de la cartografia de la ciutat és al mateix castell. Una placa així ho indica: els mapes de Barcelona prenen com a punt de referència aquesta placa.

A pocs metres del punt 0 hi ha una torre coronada per una asta que recorda la vida d’un personatge. Es tracta d’en Mauri, que treballava en un vaixell, però que un dia va caure a l’aigua i va perdre una cama. Per continuar a prop del mar, va començar a treballar de guaita a la torre del castell. Hi va plantar l’asta i es va inventar una eina molt útil per comunicar-se amb les embarcacions: un codi de banderes i boles, que les Corts espanyoles van reconèixer com a oficial el 1854. Des de llavors, sempre hi va haver en aquesta torre un auxiliar que ajudava els vaixells a maniobrar pel port.

Durant molt temps, el Castell de Montjuïc ha tingut un ús militar, però a principis del segle XIX va canviar de funció. Durant la Guerra del Francès, les tropes napoleòniques comencen a fer servir el castell com a presó, per ficar-hi tothom que s’hi enfrontava a ells.

També es va utilitzar com a presó durant els atemptats del Corpus i la Setmana Tràgica, però durant el franquisme aquest ús es va intensificar. En aquestes cel·les els presos hi passaven les últimes nits abans de ser executats. Entre les víctimes de la repressió franquista que hi van passar, les més conegudes són Francesc Ferrer i Guàrdia, Àngel Pestaña i Lluís Companys.

Per endinsar-se en la llarga i complexa història de Barcelona cal fer parada al Castell de Montjuïc. Una fortalesa laberíntica i immensa que ha estat testimoni d’algunes de les escenes més tristes de la ciutat i que ara permet veure’n una de les millors vistes.