El PP li ha sonat sempre bé la música d'aquesta operació, però des del primer dia n'ha volgut afinar la lletra. El pacte a què ha arribat amb el govern modifica alguns aspectes del pla inicial, però manté l'essència de canviar la gestió d'aparcaments per obtenir diners i fer nous habitatges. El pla de l'executiu preveu agrupar en una mateixa empresa publicoprivada 15 aparcaments de B:SM, avui de gestió cent per cent pública, i onze pàrquings més que ara controlen empreses privades. Tots al centre de la ciutat. Un dels canvis que hi ha introduït el PP és en el preu inicial de l'empresa. Els populars l'han apujat fins als 266 milions. D'aquests, el 40% serà capital de B:SM i la resta es traurà a concurs per adjudicar-lo a un operador privat. Quan s'adjudiqui, haurà de pagar al comptat el 70% del preu, uns 115 milions. El govern n'havia previst només 100, però la nova valoració del PP ha permès incrementar aquesta quantitat. Els 15 milions de més es destinaran a polítiques socials. ALBERTO FERNÁNDEZ DÍAZ, president del Grup Municipal del PP "Aquest és un acord de ciutat. Una nova forma de gestió de la propietat municipal que ens permet obtenir uns ingressos adreçats a aspectes essencials com és l'atenció a les persones o a les polítiques d'habitatge." L'acord amb el PP fixa que en el plec de clàusules de la nova empresa publicoprivada s'inclogui l'obligació de destinar un mínim de 50 milions al manteniment dels pàrquings. Els populars també han exigit més transparència en l'operació, amb dades reals del que factura cada aparcament. A més, es vol reduir la quantitat de treballadors de B:SM que caldrà moure a la nova empresa. El PP assegura, però, que ningú no perdrà la feina.
El pla del govern preveu agrupar en una nova societat mixa amb un 40% de capital públic i un 60% de privat anomenada Barcelona d’Aparcaments Municipals SA (BAMSA). Gestionarà conjuntament 15 aparcaments que avui estan a mans de l’empresa municipal B:SM i 11 més que controlen operadors privats que s’afegiran a la societat mixta conforme vencin les concessions que tenen. Amb la creació d’aquesta nova empresa publicoprivada, el govern vol obtenir un mínim inicial de 100 milions d’euros per construir un miler de pisos de lloguer social.
Un dels canvis que ha forçat el PP és en la valoració econòmica de la nova societat, que passa dels 241 milions d’euros previstos inicialment pel govern a 266 milions. D’aquest total, 160 milions, el 60%, serà el que es traurà a concurs per adjudicar-lo a un operador privat. En el moment de l’adjudicació, el privat haurà de pagar al comptat 115 milions d’euros, 15 més dels que havia previst en un principi el govern per destinar a nous pisos. El PP ha exigit que els 15 milions de més es destinin a polítiques socials, partides que està negociant encara amb l’executiu.
El president del Grup Municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, encarregat novament d’anunciar un acord amb el govern, ha qualificat el pacte “d’acord de ciutat”. Fernández Díaz ha assegurat que dels 100 milions que es destinaran a habitatge, s’estan acabant de tancar actuacions per ser executades “amb un horitzó temporal proper”. El líder del PP també ha pronosticat que es podran assumir finalment més pisos del miler que havia planificat el govern municipal.
Les exigències del PP per rubricar l’entesa han inclòs en el plec de clàusules del concurs per adjudicar la gestió de l’empresa mixta a un privat el compromís de destinar 50,5 milions d’euros per al manteniment dels aparcaments. Els populars també han demanat al govern més transparència en tot el procés d’adjudicació. Fernández Díaz ha afirmat que la subrogació de la plantilla de B:SM, que s’ha manifestat més d’una ocasió en contra d’aquesta operació, està assegurada, i que s’està treballant perquè el moviment de treballadors a la nova empresa sigui “el mínim possible”. La Comissió d’Economia d’aquest dimecres donarà un primer vistiplau al plec de clàusules del concurs que es ratificarà finalment al plenari. L’operació dels pàrquings va engegar el tràmit en el ple de juny, aleshores ja amb el suport del PP i l’abstenció d’Unitat per Barcelona.
