La família de l’Anna és de Girona, però ella amb prou feines hi va viure un any i mig. La professió del seu pare la va fer voltar per tot el món, però quan va començar la universitat ella va decidir establir-se a Barcelona. Va anar a viure a Sarrià, encara que de seguida va deixar la part alta de Barcelona i es va traslladar al Poblenou. Ara, ja fa anys que viu a l’edifici Vapor Llull, una de les primeres grans rehabilitacions de les antigues fàbriques del barri i tot un símbol de la ciutat més industrial.
L’Anna Coello es va llicenciar en arquitectura a la Universitat Politècnica el 1999, tot i que es presenta sempre com a paisatgista. La seva passió pel verd la va portar a fer un màster de paisatgisme a Harvard amb una beca. Només cal fer una ullada a tots els llibres que hi ha als prestatges del seu estudi per adonar-se que la majoria són d’arbres, plantes i jardins. L’estudi, és clar, també és al Poblenou, a tocar del mercat. A pesar de viure tan a prop de la plaça de les Glòries, mai no va imaginar que ella seria l’encarregada de reformar-la. Quan va anar a viure al Vapor Llull, el districte del 22@ era tan sols un projecte i, des de llavors, ha vist la transformació del barri en primera fila. Aquests canvis culminaran amb la demolició de l’anella viària i la posada en marxa de la seva proposta: Canòpia urbana.
Espai vegetal i ombres
Una canòpia o dosser és l’hàbitat de les copes dels arbres en un bosc. La prioritat que dóna aquest projecte a la natura ja queda evident amb el nom. I en veure la maqueta, ja no hi queda cap dubte. Es tracta d’un gran traçat d’arbres que comunica el Parc de la Sagrera amb la Ciutadella. El projecte pretén desplaçar el punt de gravetat de la ciutat, del passeig de Gràcia i plaça de Catalunya, a les Glòries. “Cada vegada més gent jove torna al barri industrial dels seus pares i necessiten verd i espai a l’aire lliure”, diu Coello. Per això, ha projectat una gran esplanada de gespa on fer esport, pícnics o descansar. “És un espai que requerirà un manteniment més intensiu, però els usos amortitzen la inversió“, explica.
L’esplanada estarà envoltada d’arbres. Seran espècies que ja s’ha demostrat que s’adapten bé al clima de la ciutat i que necessiten un baix consum d’aigua. Tot i això, el projecte ja preveu una base d’emmagatzematge d’aigua de pluja per al rec. L’Anna, però, puntualitza que “no serà fins d’aquí a 30 o 40 anys que el projecte lluirà com a la maqueta”, ja que els arbres han de créixer i aquest és un procés llarg.
A la gran esplanada, també hi haurà l’Àgora digital, un espai que integrarà les noves tecnologies. Es podran mesurar les temperatures i conèixer els diferents microclimes del parc, una maqueta virtual permetrà que els visitants imaginin com els agradaria que fos el parc o descobrir tota la informació dels insectes, animals i espècies vegetals que hi habiten.
L’Ajuntament i els veïns
L’Anna i el seu equip saben que, a partir d’ara, totes aquestes idees que han projectat a la proposta de reforma poden canviar. Ara, cal seure amb l’Ajuntament i amb els veïns per analitzar metre a metre el traçat i casar totes les opinions. A ella, però, no la preocupa, perquè assegura que ja recull el Compromís de les Glòries, el document que va signar l’Ajuntament amb els veïns el 2007 per garantir que la reforma tirava endavant amb el vistiplau de tots. De fet, aquest compromís era part de les bases del concurs.
El projecte preveu que la Diagonal sigui un espai per a vianants i la Gran Via anirà soterrada. Potenciar el transport públic era una de les voluntats del consistori. Per Coello, treure el cotxe ha d’oferir també la possibilitat de moure’s amb facilitat per la ciutat, amb el metro i el tramvia. Per això, també està previst en el disseny la possibilitat que el tramvia faci la Diagonal de punta a punta. També passa per sota de la plaça una línia de Rodalies, que “en un moment donat es podria obrir i tenir una estació a la plaça”. Serà com un gran intercanviador.
Passat i futur
L’arquitecta Anna Coello creu que la reforma arriba en un moment en què l’anella viària ha fet la seva feina. El Pla Cerdà ja preveia que les Glòries fos un punt central de la ciutat “i ara, amb el 22@, és quan pot existir aquesta centralitat”, explica.
“Fins ara, les Glòries era un punt d’encreuament de vies de la ciutat i això ha fet que els vehicles prenguessin massa protagonisme. Era un encreuament molt ben resolt amb l’anella, però aquesta funció de les Glòries ja no té tanta validesa”, diu Coello. S’han de moure els vehicles. Els cotxes entraran i sortiran de la ciutat per sota terra i es desviarà el trànsit pels carrers dels voltants, “que aniran més carregats de trànsit.” La continuïtat del carrer d’Alí Bei és l’exemple de com els vehicles s’han de començar a repartir per aquesta xarxa, com ja passa a l’Eixample.
D’aquesta manera, Barcelona ja estarà preparada per desplaçar l’eix de la ciutat i convertir les Glòries en el nou centre.
