BEGOÑA GARCÍA CARTERON, escriptora "El sorral va des del moll fins al que avui dia coneixem com el que havia estat el Somorrostro. Tot era sorra. Hi havia a sobre de la sorra barraques de tot tipus, de gent que hi treballava..." La historiadora Begoña García Carteron viu al Gòtic, però sempre ha sentit interès per la Barceloneta. Fa molts anys que coneix els detalls del naixement del barri, però no ha estat fins ara que els ha aprofitat i hi ha aprofundit per donar vida a 'El barri del sorral', una trama que comença quan aquesta plaça era precisament això, un sorral. BEGOÑA GARCÍA CARTERON, escriptora "I a partir del segle XVIII sobretot després de la guerra de successió va agafar moltíssima vida perquè molta gent es va quedar sense casa degut a la destrucció del barri de la Ribera i va acabar vivint aquí en barraques." La història es desenvolupa durant cinc anys del segle XVIII. Els més importants del naixement de la Barceloneta. De fet, en aquests temps és quan es construeixen cases com aquesta, recuperada ara tal com es va aixecar. Més enllà d'això, però, 'El barri del sorral' és el marc en què miren de tirar endavant cinc dones que no ho tenen gens fàcil. BEGOÑA GARCÍA CARTERON, escriptora "Jo volia parlar una mica de les agressions que pateixen les dones pel fet de ser dones des de personatges de diverses edats. Tant una àvia, com una dona d'edat mitjana, com una adolescent com una nena." Una lluita en clau femenina per conquerir la llibertat personal.
Begoña García viu al Gòtic, però sempre ha estat interessada en la història de la Barceloneta. Quan se li pregunta per què ha escrit la novel·la, respon que “perquè ho duia a dins”. Transmetre la història menys coneguda del barri ha estat una motivació a l’hora de llançar-se a escriure-la. En passejar pels carrers de la Barceloneta, l’autora i historiadora allibera els seus coneixements a cada passa que fa.
La novel·la mostra com aquell sorral que havia anat guanyant terreny al mar agafa molta vida a partir del segle XVIII, sobretot després de la guerra de Successió, “perquè molta gent es va quedar sense casa per la destrucció del barri de la Ribera, i va acabar vivint aquí, en barraques”. Cinc dones pobres, vídues de pescadors, miren de tirar endavant en aquest entorn més aviat hostil. “Jo volia parlar una mica de les agressions que pateixen les dones pel fet de ser dones des de personatges de diverses edats. Tant una àvia, com una dona d’edat mitjana, com una adolescent, com una nena”, explica García.
