Ramón Pereira i Ramón Boldú, guionista i dibuixant. Han ajuntat els seus talents per parlar d'una passió comuna: l'obra del poeta d'Alacant Miguel Hernández. El resultat n'és aquesta novel·la gràfica publicada per Editores de Tebeos, que narra la vida curta, humil però intensa, de l'escriptor. RAMÓN PEREIRA, guionista "Normalment un poeta només se'l recorda pels poemes i la seva vida queda una mica oblidada. I crec que és important explicar la seva vida: com van néixer els seus poemes, que li va passar." RAMÓN BOLDÚ, dibuixant És com una pel·lícula, que entres, surts... El que passa amb ell és que és tan tràgica la seva vida que quan llegeixes els poemes t'arriben, però no saps d'on venen. Llavors aquí amb el còmic lligues el que són els poemes amb quin moment es van fer i per què." L'obra de Miguel Hernández va estar prohibida durant tota la dictadura. 'La voz que no cesa' va més enllà de l'homenatge i explica moltes anècdotes sobre la infància del pastor poeta, les relacions amb els seus contemporanis com Pablo Neruda, o la vida quotidiana a la presó, on va morir als 32 anys... S'hi alternen pàgines de biografia i poemes, la força dels quals està sublimada per les il·lustracions. RAMÓN BOLDÚ, dibuixant La poesia és una cosa que quan me la llegeixo, l'imagino amb imatges. Veus el que él s'estava imaginant quan estava escrivint això. El cantautor Joan Manuel Serrat firma el pròleg. Va ser el primer a rescatar Hernández de l'oblit, quan als anys 70 va posar música a un bon grapat dels seus poemes.

A l’inici, el guionista Ramón Pereira volia fer aquesta obra amb més dibuixants, però Ramón Boldú el va convèncer que se’n podia ocupar tot sol. Els dos són amants de la poesia d’Hernández i en aquest llibre narren tota la vida del poeta, des de la petita infància fins a la seva mort, en una presó d’Alacant, amb només 32 anys.

El títol del llibre, ‘La voz que no cesa’, fa referència al llibre de poemes d’Hernández, ‘El rayo que no cesa’. L’objectiu de la publicació és “donar a conèixer la vida de l’autor, i divulgar la seva obra”, explica Pereira, i afegeix que “amb el còmic lligues els poemes amb el moment que els va fer i per què. Això fa que encara et fascini més aquest personatge”. “La família d’Hernández va donar el seu vistiplau a la novel·la, perquè van veure que hem tractat el personatge amb afecte” explica Boldú. A més, també van demanar a Joan Manuel Serrat d’escriure el pròleg, una petició que el cantautor va acceptar de seguida. De fet, Serrat va ser el primer en rescatar l’obra d’Hernández de l’oblit, amb la dedicatòria de dos discos.