Les dades climàtiques posen de manifest que els primers dies del gener de 1914 van ser dels més freds de la història de la ciutat. Tal hi com explica Quim Ibañez en el seu blog, entre el dia 1 i el dia 9, la temperatura mitjana va ser de només 2ºC i el dia 1, la temperatura mínima va ser de -4,3ºC.

Els dies 10, 11 i 12 van ser més suaus i això va facilitar la formació d’una pertorbació mediterrània que el dia 13 ja va deixar caure alguns flocs de neu a la ciutat, especialment a la zona de Collserola. El dia 14 va ser fred, però no es van formar precipitacions fins a la nit, quan va començar la gran nevada del dia 15, que també va afectar algunes zones del Vallès.

Foto: Frederic Ballell

La crònica meteorològica de ‘La Vanguardia’ del dia 16 ho va descriure de la següent manera: “Amaneció ayer con copiosísima nevada que blanqueó toda la ciudad, el llano y la montaña. Puede decirse que toda Cataluña está cubierta por la nívea sábana, desde el Pirineo al litoral, desde el Ebro a Cabo de Creus. La nieve ha alcanzado en esta capital, por término medio, 24 centímetros de espesor, cantidad pocas veces vista aquí, donde los nevascos apenas toman asiento. Los copos continuaron deslizándose durante el curso de la mañana, con viento flojo del NNO, mar tranquila y temple glacial. Después del mediodía el viento se llamó al ENE, arrumbando las nubes y apareciendo sol decaído entre claros, transcurriendo la tarde sin otras variaciones atmosféricas. Anocheció con frío intensísimo y horizontes aturbonados”.

Foto d’autor desconegut

Foto d’autor desconegut

Foto: Esteve Puig

El dia 16 va seguir fent molt fred i el 17 la ciutat va tornar a la normalitat, gràcies a un ambient assolellat que va permetre que la temperatura fos més alta i la neu comencés a desfer-se.