La magistrada ha dictat una providència en la qual ordena que no es dugui a terme l’expulsió de vuit interns testimonis dels fets “sense prèvia comunicació a aquests jutjats”. Exigeix que se li comuniquin el procediments d’expulsió d’aquests interns “amb prou antelació perquè permeti, en el seu cas, instar al cessament de l’internament en atenció a l’interès superior de la investigació penal” que dirigeix.
Un portaveu de la Policia Nacional ha explicat a l’agència EFE que és una pràctica habitual que quan existeix una investigació judicial oberta no es deportin els interns que podrien ser testimonis de l’incident.
Denuncien agressions a les dutxes
Els fets que investiga la jutgessa van passar la nit de Cap d’Any al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca. Unitats d’antiavalots de la Policia Nacional van entrar presumptament a l’edifici per intervenir en un incident i podrien haver agredit diversos interns. Segons la direcció del CIE, els agents van entrar perquè els interns estaven molt nerviosos per una protesta que hi havia a la porta. La plataforma Tanquem els CIE va denunciar aquestes agressions, que van motivar una vaga de fam per part d’una quarantena d’interns.
Les denúncies per agressions van motivar la visita d’un grup de diputats, que es van presentar per sorpresa al centre i van poder entrar-hi només després de fer-se passar per familiars d’alguns dels interns. També el síndic de greuges, Rafael Ribó, havia exigit “màxima transparència” al CIE en el seu informe de l’Autoritat Catalana per a la Prevenció de la Tortura de 2013.
Els incidents van causar la visita dels dos jutges encarregats del control del CIE de la Zona Franca, que preparen una nova resolució per exigir solucions a problemes que hi van constatar. L’alcalde, Xavier Trias, també va fer arribar una carta a la delegada del Govern en què oferia la col·laboració de l’Ajuntament per replantejar el funcionament del centre.
Un espai cada cop més qüestionat
Aquests fets es van produir just un mes després de la mort d’un intern. Segons la versió de la policia, l’home d’origen armeni es va suïcidar i va aparèixer mort a la seva cel·la, però els seus companys d’internament contradiuen la versió oficial. Asseguren que la policia se’l va endur i que van sentir crits a la cel·la del costat. Aquests fets van causar una vaga de fam de 30 interns i una manifestació de centenars de persones contra els CIE davant de la Prefectura Superior de Policia, a la via Laietana.
Els CIE són equipaments on les persones estrangeres que no tenen la documentació en regla poden passar fins a 60 dies tancades i aïllades, tot i que legalment no estan detingudes perquè no han comès cap delicte. La campanya pel tancament dels CIE denuncia que s’hi vulneren els drets humans de les persones estrangeres.
