El mateix jutjat va decidir desimputar l’octubre passat sis alts càrrecs de l’hospital alhora que va optar per mantenir la imputació de càrrecs per a José Ignacio Cuervo, i l’exgerent de Sant Pau Jordi Varela. Tots dos, però, van sol·licitar al jutge Juan Emilio Vilá suspendre la instrucció de la causa. En contra s’hi van posicionar tant el ministeri fiscal com l’acusació popular exercida pels treballadors del centre, a qui ara s’ha donat la raó ja que “es vol examinar” si Cuervo cobrava un doble sou “per a un mateix servei” i sense que l’ICS ho sabés. En cas que fos així, Cuervo hauria defraudat l’ens sanitari i comès un delicte tipificat al codi penal com a estafa, una possibilitat que serveix d’argument al jutge per denegar el sobreseïment de la causa i demanar a les parts que en el termini 10 dies presentin els  escrits per sol·licitar, si s’escau, l’obertura de judici oral.

Segons l’escrit judicial, Jordi Varela va demanar a l’ICS fer-se amb els serveis de Cuervo durant sis mesos per poder desenvolupar plegats diversos projectes, com ara el campus d’excel·lència de la Universitat Autònoma de Barcelona o la creació del nou Centre d’Innovació en aliança amb l’I2cat. Paral·lelament, l’exregidor de l’Ajuntament va signar un segon contracte, d’un any de durada, aquest cop per “prestar servei de suport i assessorament a la Fundació Privada de l’Hospital de Sant Pau en relació amb un projecte dels nous edificis destinats a la investigació”. Per tot plegat, Cuervo va rebre presumptament una suma de 47 milions d’euros. En la declaració, qui va ser també delegat de la Generalitat a Madrid durant el tripartit va admetre haver signat tots dos contractes, si bé aquest últim l’aleshores director de l’ICS, Enric Argelagues, va dir que mai no se l’havia informat que existís. Tampoc no en sabia res el director de Recursos Humans de l’ICS, Xavier Saballs, qui, a més, va manifestar que un segon contracte “obligava a demanar la comptabilitat, cosa que no es va fer”, segons recull l’acte judicial.

El cas, denunciat per una empleada de Sant Pau, segueix, doncs, el curs legal. Des del primer moment, la metgessa Carme Pérez -presidenta del Comitè d’Empresa- va assegurar que la fundació que gestiona l’hospital havia firmat contractes ficticis dels qual es beneficiaven exalts càrrecs públic i patrons.