Després de la publicació del 5è informe del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya, el SMC es fa ara ressò de l’actualització dels indicadors climàtics que permeten avaluar l’evolució climàtica a Catalunya, entre el període 1950-2012.

Com a resultats més cridaners destaquen que la temperatura mitjana anual de Catalunya s’ha incrementat 0,20ºC/dècada i que és sobretot durant l’estiu que es produeix un ascens més acusat, de 0,33ºC/dècada. Aquests valors són estadísticament significatius perquè, en paràmetres climàtics, es tracta d’un augment molt important en poc temps. Malgrat tot, altres estudis, assenyalen que en el cas concret de Barcelona, la darrera dècada no ha estat tan càlida com la resta dels 60 anys.

Altres índex climàtics que també mostren un ascens important són el nombre de nits càlides i el nombre de dies càlids. A l’Observatori Fabra també s’ha detectat, entre el període 1913-2012, un augment de nits tropicals i que les temperatures màximes són més altes i les mínimes, més baixes. Es redueix, a més, el nombre de nits fredes, de dies freds així com els dies amb neu.

El SMC també ha pogut verificar que la precipitació mitjana anual mostra una lleugera tendència a la baixa, d’un -1,7%/dècada. Aquest valor no és important estadísticament, encara que si ho és el fet que sigui durant l’estiu quan hi ha una reducció més significativa de les pluges, entorn de -5,8%/dècada. De fet, l’Observatori Fabra ha observat que plou durant menys dies, però quan plou ho fa amb més intensitat.

El mar ha registrat un augment del nivell d’uns 3,6 cm/dècada en els darrers 62 anys. També s’apunta a un augment de dies de mar plana o onades febles.