William Shakespeare va encunyar l’expressió “el món és un escenari”. Barcelona no n’és una excepció i així ho demostra el llibre coeditat per l’Ajuntament i Viena Edicions. Els periodistes Carme Tierz i Xavier Muniesa recorren la història teatral barcelonina a través de 200 sales. El llibre és la primera compilació dels teatres que hi han hagut a la ciutat i que, en molts casos, encara aixequen el teló. L’actor i director Josep Maria Pou en signa el pròleg.

L’activitat teatral professional a la ciutat va arrencar el segle XVI amb l’obertura del Teatre de la Santa Creu, l’any 1597, que més tard es va convertir en el Teatre Principal. A finals del segle XIX, els teatres van proliferar i es van concentrar a la plaça de Catalunya. Entre el 1870 i el 1900 es van desplaçar cap al passeig de Gràcia. Amb l’arribada del nou segle, l’avinguda del Paral·lel va esdevenir l’epicentre teatral de la ciutat.

Un dels aspectes que han descobert Tierz i Muniesa durant dos anys de recerca bibliogràfica ha estat la intensa vida teatral a la Barceloneta. Les classes populars, que no es podien permetre anar a les sales més reconegudes, es van aficionar als cafè concert. També han trobat la sala amb més capacitat d’espectadors que hi ha hagut mai a la ciutat: el circ Olympia, amb un aforament de 6.000 espectadors.