L'oposició volia el conseller, però s'ha hagut de conformar amb el número 2 d'Economia. Albert Carreras ha culpat l'herència del tripartit com una de les causes del deute de la Generalitat amb l'Ajuntament. Tot per uns anys en què es va prometre, ha dit, un impossible. En tot cas, ha assegurat que aquest any s'ha pagat i reconegut molt més que el 2010 i que en data de 8 de novembre quedaven pendents 122 milions i mig. ALBERT CARRERAS, secretari general d'Economia i Coneixement "S'està pagant tot allò que les autoritats anteriors a la Generalitat i Ajuntament deien que s'havia fet però que es van oblidar primer de pressupostar, després de comptabilitzar i finalment de pagar. No és el ritme que desitjaríem però és el més intens que fem." GABRIEL COLOMÉ, regidor del PSC "Vostè ve aquí a criticar el tripartit en el passat i no assumeix la seva responsabilitat? Jo li demanaria que reconegui el que deu i que ho pagui." XAVIER MULLERAS, regidor del PP "Si el tripartit va crear l'endeutament, Artur Mas ha consolidat aquest endeutament i l'ha ampliat." JOAQUIM MESTRE, regidor d'ICV-EUiA "Estem parlant de prop de 80 M € pendents de cobrament que són molta incertesa en la possibilitat de cobrar-lo, moltes incògnites." SÒNIA RECASENS, tinenta d'alcalde d'Economia, Empresa i Ocupació "S'està treballant a fons, s'està fent una bona feina, s'està cobrant i s'està reduint el pendent de reconèixer." Si es redueix el deute és també, en bona part, pels diners del fons especial de l'Estat, el FLA. El govern municipal ja n'ha cobrat 36 milions i espera rebre'n 87 més abans que acabi l'any. Unes xifres que l'oposició qüestiona, el PP alava i Esquerra critica. JORDI PORTABELLA, president del Grup Municipal d'ERC+Dcat+Rcat "Perquè no hi ha res que pugui anar més enllà que tu hagis de demanar que et deixin els teus propis diners i a sobre pagar interessos." La Generalitat confia que aquest fons de l'Estat seguirà l'any que ve per poder reduir encara més el deute.
El secretari general del Departament d’Economia i Coneixement, Albert Carreras, ha xifrat en 122,5 milions el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament a data de 8 de novembre de 2013. Carreras ha assegurat que l’administració atendrà “al ritme que la crisi ho permeti” i no deixarà de pagar les seves obligacions compromeses, uns compromisos que ha qualificat de “sobredimensionats”.
En la seva compareixença voluntària davant la comissió de seguiment, Carreras ha dit que s’està pagant “tot el que les autoritats anteriors es van oblidar de pressupostar, comptabilitzar i pagar” i ha posat com a exemple la Llei de Barris, aprovada el 2004 i encara amb un 40% per pressupostar.
Ha explicat que la Generalitat no ha reconegut com a deute les despeses executades per la llei de Barris a Barcelona (22 milions), però que ho farà. També abonarà els 21 milions d’euros que reclama el consistori per anys de l’Impost de Béns Immobles (IBI) si la justícia dóna la raó a l’Ajuntament en un contenciós obert amb l’administració catalana. Del que no es farà càrrec és d’aquelles inversions suplementàries que l’Ajuntament ha fet a diversos consorcis per tal de pal·liar la reducció de les aportacions de la Generalitat. L’oposició ha demanat a Carreras que la Generalitat reconegui i pagui també aquestes despeses.
L’oposició dubta del pagament
Prèviament el govern havia presentat als grups els detalls de les dades que ja va fer públiques el 2 de desembre, en què s’anunciava que la Generalitat havia aconseguit eixugar un terç de l’import pendent de pagar a l’Ajuntament de Barcelona. Si a finals de 2012 aquest deute s’enfilava fins als 226 milions d’euros, a data de 31 d’octubre l’import pendent de cobrament reconegut era de 151 milions d’euros. Els grups de l’oposició no han quedat satisfets amb les explicacions que ha donat Recasens. Gabriel Colomé (PSC) ha acusat un cop més l’alcalde, Xavier Trias, de manca de lideratge a l’hora de reclamar els impagaments de la Generalitat. Xavier Mulleras (PP) creu que el govern municipal ha actuat amb opacitat en el tema del deute i ha repetit les acusacions d’amagar part dels milions que deu la Generalitat. Joaquim Mestre (ICV-EUiA) s’ha mostrat preocupat pels “80 milions d’euros pendents de reconeixement, 13.000 milions de les antigues pessetes”, una xifra que ha qualificat de massa gran. Per la seva banda, Jordi Portabella(ERC+Rcat+Dcat) ha considerat ridícul que hagi de ser el fons de liquiditat autonòmic (FLA) la solució als problemes financers de la Generalitat.
La tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Sònia Recasens, ha exposat les xifres de l’informe i ha contestat als atacs assegurant que “la Generalitat no està atacant l’Ajuntament de Barcelona”. Recasens ha dit que l’Administració local col·labora amb la Generalitat a l’hora de tirar endavant el país en unes circumstàncies molt complicades. La comissió ha seguit amb la compareixença del número 2 del Departament d’Economia, Albert Carreras.
