Fa quatre mesos que no pot pagar la hipoteca d'aquest pis de protecció oficial a Torre Baró. Sense l'ajuda del ministeri els 390 euros que pagava es van convertir, de cop i volta, en 650. No troba feina, té l'atur esgotat i disposa com a única font d'ingressos d'un subsidi de 426 euros. L'Antonio, a més, va venir a viure aquí en contra de la seva voluntat. És l'alternativa que li va oferir l'Ajuntament quan li van expropiar la casa pel PERI de Torre Baró. ANTONIO CUENCA "Era como fuera pero era mi casa y la tenía pagada. Hoy en día con los 400 euros aquí en el piso este no se puede vivir. Todo el dinero que cogemos es para ponernos al día. Y mal comemos." Com ell, 33 famílies veïnes més es troben en una situació similar. Sense l'ajuda del ministeri no arriben a final de mes. Amb l'agreujant que, tot i ser força nous, els habitatges tenen dèficits de construcció. "Para que no entre frío lo he tenido que forrar de goma. Esto es como una hoja de papel. Se me han roto tres veces las tuberías, el suelo se me levanta... Humedades... Si quieres te enseño el cuarto que lo tengo lleno de humedades." La Síndica de Barcelona considera que l'Ajuntament és corresponsable de la situació en què es troben. Per això reclama que el consistori els pagui l'equivalent a l'ajuda que han perdut. MARIA ASSUMPCIÓ VILÀ, síndica de greuges de Barcelona "Esperem que l'Ajuntament respongui perquè si a aquestes persones les treuen dels pisos l'Ajuntament igualment tindrà que fer-se'n càrrec. I, per tant, jo penso que seran intel·ligents i donaran aquestes ajudes perquè aquestes persones no hagin de marxar d'allà." I aquesta és, precisament, la principal preocupació de l'Antonio: ser desnonat. Diu que, si això passa, no té lloc on anar.

En més d’una vintena d’habitatges de protecció oficial del carrer de Martorelles, 20-38, hi viuen les famílies a qui es va expropiar la casa pel PERI, Pla especial de reforma interior, de 1984. Els veïns van adquirir els pisos comptant amb una subvenció del Ministeri de l’Habitatge que els cobria el 40% de la hipoteca durant cinc anys que es podien prorrogar durant cinc més. Ara, l’Estat ha suprimit l’ajuda i els residents no poden fer front als pagaments.

Els veïns han recorregut a la síndica de greuges. Maria Assumpció Vilà ha resolt que l’Ajuntament és el responsable de les conseqüències del reallotjament involuntari de les famílies. Per això, insta el consistori a compensar els afectats amb una ajuda econòmica que els permeti assumir la hipoteca.

Els residents també denuncien els nombrosos desperfectes dels habitatges, causats per la baixa qualitat dels materials amb què es van construir. Es queixen d’humitats, rajoles mal col·locades, ascensors que no funcionen i la instal·lació d’un transformador elèctric sota l’edifici, que no estava inclòs en el projecte. La síndica dona la raó als veïns i posa d’exemple que els vidres que es van col·locar a les finestres són de menys qualitat que la prevista.