La solució dels experts és un terme mitjà entre deixar les coses com estan i passar a l'extrem d'obrir tots els dies. L'informe recomana, doncs, que el comerç local pugui obrir vuit o 10 festius més l'any, i doblar els que ara ja es permeten. Les noves dates caldria ubicar-les als mesos d'estiu, quan hi ha més turistes. Els experts també demanen que els festius actuals es moguin per coincidir amb congressos importants o l'arribada de creuers. Ara bé, alerten que amb la crisi, l'obertura s'ha de fer progressiva i no de cop. JORDI SURIÑACH, director de l'estudi "Amb aquesta línia aconseguiríem potenciar l'atractiu turístic de la ciutat com a ciutat de compres, però minimitzaríem els efectes negatius que es poguessin produir en termes d'ocupació i estructura comercial." El govern es manté, diu, inflexible en la defensa del model comercial de la ciutat, tot i que posa l'informe a la taula del sector perquè decideixi què vol fer. SÒNIA RECASENS, tinenta d'alcalde d'Economia, Empresa i Ocupació "El govern municipal només tirarà endavant des del consens i el punt d'equilibri que trobi el sector, perquè aquest és un vaixell en què anem de la mà." El govern és contrari a crear una zona turística al centre que pugui obrir cada dia. Diu que vol estendre els beneficis del turisme a tota la ciutat i que les icones no només són a Ciutat Vella.

Ampliar el calendari comercial moderadament, amb la possibilitat d’obrir entre vuit i 10 festius més, és l’escenari més adequat per al teixit comercial barceloní. Segons l’informe elaborat pel Laboratori de Transferència en Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, la facturació pot incrementar fins a un 0,9% i es podrien contractar 419 treballadors més. Per complir-se aquestes previsions s’han de donar dos factors: un increment de les vendes en diumenges i festius i que els compradors no optin per redistribuir les compres i canvïin els hàbits de consum. L’estudi recomana, això sí, triar estratègicament quins dies es podria aixecar la persiana i fer-los coincidir, per exemple, amb èpoques de més afluència de turistes.

Si el nombre de festius permesos per obrir s’incrementés lleugerament, entre dos i quatre més, els efectes es notarien també lleugerament. Els ingressos per als comerciants podrien pujar entre un 0,01% i un 0,38% i l’ocupació es mantindria estable o augmentaria fins al 0,22%.

La situació que planteja l’estudi en el cas que s’hi afegeixin 22 festius o les botigues obrin tots els diumenges i festius és una arma de doble tall. D’una banda, suposaria una pèrdua de la facturació per als comerços de proximitat. En canvi, el gran comerç en seria el principal beneficiari, que podria guanyar fins a 569 milions d’euros.

Ara bé, l’estudi adverteix que la crisi econòmica és un factor clau en l’evolució de les vendes, més determinant que l’ampliació dels horaris comercials. Per això, es recomana una liberalització progressiva del horaris.

La tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Sònia Recasens, ha reiterat el rebuig frontal al Decret llei emès pel govern de l’Estat, que demanava limitar una zona de gran afluència turística on es dóna total llibertat d’horaris. La normativa també permet a les grans superfícies obrir 16 festius. Recasens ha afegit que des del consistori defensaran el model de comerç de proximitat.