El darrer cas és el d’un empresari per a qui els presumptes captors demanaven un rescat de més de 56.000 euros. L’home, de 49 anys, va rebre una trucada telefònica feta, suposadament, per la policia mexicana, en què li deien que havia de canviar d’hotel i li indicaven l’establiment on havia d’anar. Li van assegurar que, al lloc on s’hostatjava, s’hi havia de fer una batuda policial i que era perillós quedar-s’hi. Un cop allí, va rebre una segona trucada, amb un to completament diferent: li anunciaven que estava segrestat i l’amenaçaven de matar-lo si sortia de l’habitació.
Durant les 20 hores que va durar el captiveri, la víctima va estar en contacte telefònic permanent amb els segrestadors, en una trucada que no li van permetre interrompre en cap moment per evitar que pogués avisar algú de la situació. Altre cop, l’amenaça era de matar-lo si tallava la comunicació.
Mentrestant, els captors van trucar al germà de la víctima i van exigir-li el pagament del rescat en un termini de menys de 24 hores. Aquest, però, va alertar els Mossos d’Esquadra, que, en un operatiu coordinat amb la Guàrdia Civil i la Policia Federal de Mèxic, van aconseguir localitzar l’empresari sa i estalvi.
Un nou tipus de “segrest virtual”
El mètode és una variant del que els cossos de seguretat anomenen “segrest virtual”, captures que, en realitat, mai no s’arriben a materialitzar. En aquests casos, els suposats raptors aprofiten les estones en què la víctima no disposa de connexió de mòbil i fan creure a la família que el tenen segrestat encara que, en realitat, no és així.
Els Mossos d’Esquadra, però, alerten que, al contrari que els “segrestos virtuals”, els casos que s’estan produint a Mèxic són reals, ja que encara que no tingui els raptors físicament al costat, la persona està privada de llibertat en contra de la seva voluntat i, a més, tant ella com els seus familiars són amenaçats amb l’objectiu d’aconseguir diners.
