Muñoz -que va adoptar a la xarxa el sobrenom de Munyoki – havia participat juntament amb altres videobloguers com Héctor Milla, Joan Planas o Alejandro Ángel, d’Armadillo TV, en una trobada d’intercanvi de coneixements sobre “videoblogging“, quan aquesta disciplina era encara incipient. Era l’any 2007, una trobada que Muñoz reconeixia que havia donat impuls a la seva trajectòria.
Guanyador del concurs Herois de Barcelona
La història de Clemente Martínez, un jubilat del barri dels Penitents que feia classes de ioga de manera desinteressada, va permetre a Muñoz guanyar el concurs Herois de Barcelona, una iniciativa que havia impulsat el ‘Diari de Barcelona’ el 2008 que cercava històries d’herois quotidians. Després d’aquest premi, Munyoki va emprendre altres projectes, com Amics i coneguts, en què mostrava el dia a dia de diversos personatges populars, o la participació com a cap de producció del film ‘El chorreo, la película’, sobre el 2-6 del Barça al Bernabéu.
Aprenentatge en comunitat
El febrer de 2009, Patrícia Álvarez va entrevistar Munyoki sobre la seva trajectòria com a videobloguer. Va explicar que sempre l’havia atret el tema audiovisual, i que mantenir el videoblog era una manera “d’aprendre i divertir-se aprenent”. Muñoz deia que per fer un videoblog no necessitava grans recursos, i posava com a exemple com obtenia l’efecte del croma als panells de color verd dels parcs de Barcelona. “El videoblog és una excusa per aprendre, conèixer gent i compartir. Aprendre en comunitat”, deia.
La seva desaparició ha estat força sentida a la xarxa. En un apunt al seu blog, el periodista Miquel Pellicer escriu que Munyoki va demostrar que “explicar bones històries humanes no és patrimoni d’un llicenciat en comunicació”. També en va recordar la figura el periodista Saül Gordillo, a les jornades de la Catosfera. Muñoz col·laborava també amb l’AMPA de l’Escola Sagrada Família d’Horta.
