"Han luchado muchísimo. Bien para los maestros, pero también para los alumnos. Por el barrio, que también ha colaborado muchísimo, por las entidades." "Estamos muy contentos porque después de tantos años de lucha, por fin tenemos el colegio para los críos." "Íbamos en las protestas, hacíamos reuniones y de todo para conseguirlo." "Aquesta escola és més gran, és millor que l'altra i quan estàs en silenci se senten les ones."

Fumanal explica que la reobertura del centre és important globalment, en el sentit que “la lluita del barri i de la comunitat educativa era per mantenir un espai molt necessari per a la Barceloneta, que, actualment, està en un procés molt complicat respecte al turisme.” Per això, la directora del centre ha remarcat que es continuarà treballant amb les entitats del barri, i s’intentarà que sigui una escola oberta, en què l’AMPA pugui fer ús de les instal·lacions.

Actualment, a l’Escola Mediterrània estudien entre 180 i 200 alumnes, de tres a 12 anys. Segons Fumaral, tot i que el projecte educatiu és el mateix, la gran diferència respecte als anys anteriors és que ara continua en un espai definitiu, que no són barracons, que dóna continuïtat al projecte. L’Escola Mediterrània és una escola que aposta per la vessant artística, i participa en el programa MUS-E, de la Fundació Yehudi Menhuin, que aposta per l’art i la convivència. Per això, un dia a la setmana, els alumnes de 3r a 6è curs reben la visita d’un artista que els fa classes de teatre i dansa.

Sis anys de lluita

El 2007 es va enderrocar l’edifici per problemes estructurals i, des d’aleshores i durant sis anys, els alumnes van haver de fer classes en barracons que es van situar en un descampat al costat d’una altra escola del barri. El compromís del consistori era que en un termini de dos o tres anys es construiria un edifici nou, i al consell escolar es va crear una comissió per fer un seguiment d’aquests procediments. Però la promesa no es va complir i, tres anys després, van començar les mobilitzacions, impulsades per l’AMPA i amb molt suport veïnal.

El 2010, la comunitat educativa es manifestar per denunciar tres anys treballant en mòduls prefabricats i sense disposar de biblioteca. Una de les crítiques més importants va ser que, durant un temps, no van rebre informació de l’Institut Municipal d’Educació sobre la construcció del nou edifici. Al llarg d’aquests anys d’espera, famílies, alumnes, professorat i veïns s’han mobilitzat de les maneres més diverses per exigir una nova escola: fent classes al carrer, i amb manifestacions, que han tingut el suport dels veïns i entitats del barri.