Els punts de venda de pa augmenten vertiginosament

El carrer de Rogent és el paradigma del que està passant a molts punts de Barcelona. Amb prou feines 400 metres hi ha una desena de punts de venda de pa. I, d'aquests, la meitat ha obert en els últims mesos. La competència els últims anys s'ha incrementat i s'ha fet ferotge. Entre els forners, ho anomenen la guerra del pa. I, per sobreviure, l'única opció és diferenciar-se. Al forn Elías, un negoci dels de tota la vida, ho tenen clar. "Amb diferenciació de productes. Com pot ser un pa d'espelta, un pa de nous. O bé una consulta que et pugui fer una persona com 'doncs mira, la meva nena no pot prendre llet. Doncs jo et puc fer una madalena amb llet d'avena, si tu m'ho demanes'." CLIENT: "Jo ara aquest el posaré a la nevera, no al congelador i al cap de 8 dies estarà igual que ara." Ells tenen obrador. Com a cal Mingo, que aposta pel pa artesà. RUTH DOMINGO: "Tot fet a mà, tot molt reposat, unes farines molt bones." L'altra cara de la moneda són les grans cadenes de pa fabricat a l'engròs. Això els permet competir amb ofertes. CLIENTA: "Relació del preu, el 2x1 i la qualitat, jo trobo que està molt bé, la veritat. I amb la crisi ja va bé." L'increment exponencial del nombre de punts de venda de pa els últims anys preocupa el Gremi de Flequers de Barcelona. I llancen una pregunta. "Quan explotarà la bombolla del pa? Ha d'explotar. No entenem com tothom s'hi pot guanyar la vida. El pastís és el que és i, els punts de venda s'han multiplicat per 25." Exploti o no el que és segur és que d'aquesta competència qui en surt beneficiat és el client. Si es vol pa ara n'hi ha per triar i remenar.