La zona del Vallès-Baix Llobregat, amb el punt de mesurament a Rubí, és l’àrea que més ha superat el límit recomanat de 180 mil·ligrams d’ozó per metre cúbic (mg/m3), amb 203 mg/m3, mentre que a Barcelona s’ha arribat als 183 mg/m3. Unes dades que superen per poc el llindar que estableix la legislació vigent per mesurar la qualitat de l’aire.
En aquest cas, quan es supera el llindar d’informació, ens trobem amb un augment de la concentració d’ozó a l’atmosfera que pot considerar-se contaminant. L’ozó troposfèric és un contaminant natural secundari, és a dir, que no el produeix cap font, com podria ser l’emissió de CO2. En el moment que augmenta la concentració d’ozó, per diferents fenòmens meteorològics, és quan aquest contaminant pot arribar a ser perjudicial.
Per tant, aquesta situació d’augment de contaminació atmosfèrica degut a l’ozó troposfèric serà habitual durant l’estiu, perquè es produeix simplement amb l’augment de l’exposició de la llum solar o per la presència dels anticiclons. Tot i que actualment els índexs no són gaire alts, s’ha d’estar alerta als possibles efectes negatius d’aquesta contaminació, com la tos, irritacions a la faringe, al coll i als ulls, dificultats respiratòries o disminució del rendiment.
Malgrat aquestes advertències, la Generalitat no considera que aquesta sigui una situació de risc elevat per a la ciutadania en general. Això sí, la gent gran, els infants i les persones amb malalties respiratòries han de tenir especial cura a l’hora de realitzar activitats a l’aire lliure durant les 12 h i les 18 h, especialment si produeixen fatiga. Aquesta recomanació s’estendria a tota la població si se superés el llindar d’alerta, que llavors significaria que s’han arribat a nivells superiors als 240 mg/m3.
