BEA GARCIA, participant de la prova 4 Deserts "La cursa en si, trobo que és més dura Atacama, ja m'ho havien dit i jo ho he confirmat perquè les condicions són més extremes, però sí que és cert que jo em vaig equivocar en una cosa tan bàsica com són les sabatilles, i jo físicament estava pitjor." "Quan em vaig treure els mitjons i vaig veure sota l'apòsit que estaven negres i amb sang. Va ser el metge que em dir que em tragués els apòsits, que ho havien de veure. Quan em van dir que potser hauria d'abandonar se'm va caure el món a sobre. Vaig pensar 'Sóc a la Xina, no sóc als Pirineus'." "A mi m'ajudava molt el fet de tenir el control de la diabetis estable perquè si tens pujades o baixades la infecció pot anar a pitjor encara, però com que la resta estava bé i veien que em trobava molt bé em van dir que continués." "Abans d'anar a Atacama, vaig fer una prova en la qual vaig dir 'Aquí està el meu límit'. Ara m'adono que no, que el límit està més alt, que encara sóc capaç de patir més." "Tot i que el resultat a la classificció no ha estat el que havia previst, estic molt contenta. Quan creues la meta tot el que has patit i tots els errors, o el que no ha estat com havia plantejat al principi, se t'oblida."
Aquesta vegada, el repte ha estat força més complicat per un problema d’elecció de les sabatilles. Unes butllofes als peus van estar a punt de fer-la abandonar, però finalment va poder superar aquest segon desert. Cada una de les proves es divideix en sis etapes a fer en set dies i 250 quilòmetres d’autosuficiència. A més, la Bea té el handicap que és diabètica.
