El fotògraf Giampaolo Sgura ha estat l’encarregat de crear la imatge de la marca Roberto Cavalli per a la campanya de tardor-hivern 2013-2014. L’estètica es basa en la dels moviments que lluiten pels drets socials i en contra dels abusos del sistema capitalista. La marca d’alta costura deixa de banda aquestes crítiques del 15-M i vol utilitzar el caràcter popular del moviment per vendre unes peces de roba i complements que, probablement, el preu que tenen les converteix en minoritàries.

La manifestació la protagonitzen models masculins i femenins caracteritzats com a policies a manifestants. En la imatge de la campanya, a més de pancartes i megàfons, no hi falten bufandes, ulleres de sol i altres complements de moda. La reivindicació, lluny del que demana el moviment social real, en aquest cas se centra en la joventut i en el que han anomenat la “revolució de l’amor”. Tant les fotografies com el vídeo han s’han realitzat a la ciutat de Barcelona, en el que semblen les escales de Correus, a la plaça d’Antonio López, al final de la via Laietana.

El 15-M, una “marca mediàtica”

Precisament, mig centenar de periodistes, experts en moviments socials i sociòlegs van posar en comú dijous passat diversos estudis sobre el 15-M en la trobada 15MP2P, organitzada per la UOC, i van concloure que el moviment ha aconseguit convertir-se en una “marca mediàtica” des que van ocupar les places, el 15 de maig de 2011. Els experts destaquen que “una de les victòries del moviment és haver-se convertit en una marca, en una identitat col·lectiva i en un referent informatiu” independent de partits polítics o altres organitzacions representatives.

El periodista Juanlu Sánchez recorda que els mitjans “van acabar cobrint fins i tot les assemblees en directe per l’expectació creada, perquè el moviment era ‘sexi’ i generava audiència”. Durant la trobada, els ponents van criticar l’intent de criminalitzar el moviment des d’àmbits polítics, com anomenar els manifestants “antisistema”, “radicals” o “violents” fins que els mitjans no van començar-los a anomenar “indignats”. Ara la indignació arriba a la moda, però només en forma de posat.