Diuen que, si passeu per la plaça de Sant Just i sentiu repicar les campanes, potser és que hi ha una bruixa a prop. ALBA CASARAMONA, guia Itineraplus "Temps enrere hi havia el convenciment de que en qualsevol moment que un ciutadà es pensés que hi havia la possibilitat que una bruixa estigués per l'entorn, tu podies pujar al campanar i fer sonar la campana. Deien que el so de les campanes paralitzava el poder de les bruixes." Per això el campanar de Sant Just rep el nom de campanar de les bruixes, perquè a l'edat mitjana les supersticions eren molt comunes. Una altra de les llegendes que corren sobre la plaça té a veure amb la font que hi ha a la cantonada amb el carrer de Lledó. "Hi ha qui diu que aquesta font va sorgir quan Santa Eulàlia, veient uns nens assedegats a la ciutat, va decidir crear una font perquè poguessin saciar la seva set. És la coneguda font del fiveller." I a sobre de la font hi trobem una figura que explica una altra història curiosa. "Porta a la mà una palma, la palma és un símbol iconogràfic que s'utilitza per fer referència als màrtirs del cristianisme. I precisament d'una qüestió tan remotament cristiana, ha nascut una de les expressions que utilitzem de manera mes col·loquial per fer dir que algú ha mort, diem que l'ha palmat." Precisament, en aquesta plaça hi van morir dos nens, Just i Pastor, per haver fet pública la seva fe cristiana. Aquest fet explica el nom de la plaça i de l'església que la presideix.
Les primeres notícies històriques de la plaça de Sant Just daten del segle IX. La construcció de l’església actual es va iniciar el 1345 i és la darrera de les grans esglésies gòtiques de Barcelona. La plaça actual va obrir-se el segle XIX, quan es va urbanitzar el solar que ocupava l’antic cementiri parroquial. La font de la plaça data de 1367 i diu la llegenda que la va crear Santa Eulàlia perquè hi beguessin uns nens que va veure assedegats.
