Amb l'escrit que ha presentat avui, la fiscalia dóna per acabada la investigació al voltant del Palau de la Música. Han passat quatre anys des dels primers escorcolls. El que va començar només com un gran frau a la comptabilitat de l'entitat ha acabat esquitxant Convergència Democràtica de Catalunya. Segons la fiscalia, l'empresa Ferrovial va pagar 6,6 milions d'euros al partit nacionalista a canvi que els adjudiquessin obres públiques. Ja fos a través de la Generalitat o d'ajuntaments controlats per ells. I en posa alguns exemples: la Línia 9, la Ciutat de la Justícia i un pavelló a Sant Cugat. Uns diners que suposadament es van fer passar a través del Palau de la Música en concepte de patrocini. Ferrovial era, de fet, una de les empreses que més donacions feia a l'entitat. Diu el fiscal que arran de la investigació, s'hi ha constatat la participació, com a mínim, de l'extresorer de Convergència Carles Torrent, mort el 2005, del seu successor, Daniel Osácar i de l'exdiputat Jaume Camps. I afegeix, textualment, que van haver d'intervenir-hi necessàriament altres alts càrrecs del partit que no han pogut ser identificats. Per tot això, a Daniel Osácar i a Jaume Camps els imputa els delictes de tràfic d'influències, falsedat documental i blanqueig de capitals, entre d'altres. En el cas del partit nacionalista, el considera responsable a títol lucratiu. La llista és molt més llarga en el cas de Fèlix Millet i Jordi Montull. Sobretot, perquè més enllà del suposat finançament irregular de Convergència, els imputa pel forat econòmic que suposadament van deixar a la comptabilitat del Palau de la Música. Millet es podria haver emportat uns set milions d'euros, Montull, uns 1,3. Els altres nou no se sap on van anar a parar. Part d'aquests diners van servir per pagar obres a casa seva, casaments i viatges a l'altra punta del món. El fiscal ha retirat l'acusació contra les seves dones perquè considera que no van cometre cap delicte. Igual que diversos empresaris i treballadors del Palau. Ara la pilota és a la teulada del jutge. Ell és qui en té l'última paraula i qui ha de decidir quan es tanca la investigació per enviar el cas, ara sí, a judici. ORIOL AMORÓS, ERC "Confiem plenament en què CDC sabra explicar aquests fets, uns fets que serien molt greus si es confirmessin, en la greu situació econòmica que es troba el país i la greu crisi de credibilitat de la política." MAURICI LUCENA, portaveu del Grup Parlamentari del PSC "El que està en joc és el prestigi de la Generalitat de Catalunya, i per tant, aquest prestigi només el podem protegir a atrabvés de les explicacions del màxim responsable de CDC i la Generalitat que és el president Mas." SANTI RODRÍGUEZ, portaveu adjunt del Grup Parlamentari del PPC "Crec que és important que els ciutadans sapiguen. I per tant apel·lo al dret a saber i per tant demano que el president comparegui davant del Parlament."

En el seu escrit, el fiscal Emilio Sánchez Ulled sol·licita que es tanqui la instrucció del cas Palau, un cop finalitzada la investigació, en què constata la presumpta comissió de diversos delictes. D’entrada, assegura que té indicis prou sòlids com per determinar que els extresorers de CDC Carles Torrent, ja mort, i Daniel Osácar, així com l’exdiputat convergent Jaume Camps i altres persones de responsabilitat al partit que no ha pogut identificar, van haver-hi d’intervenir “necessàriament” per fer possible el cobrament de comissions. El Ministeri Públic afirma que Ferrovial pagava a CDC el 2,5% del total pressupostat per a obres adjudicades a la companyia, mentre que l’1,5% restant se l’embutxacaven Millet i Montull. I dóna noms: l’exdirector territorial de Ferrovial i exdirector general de Divisió Pedro Buenaventura, i el director de Relacions Institucionals de l’empresa, Juan Elizaga. A ells se’ls acusa d’actuar “d’esquenes al seu accionariat” i “abusant” del càrrec.

Quin paper tenien els dos exmandataris del Palau imputats per aquest cas? Segons el fiscal, feien de “recargolats intermediaris” que oferien l’estructura del Palau per satisfer econòmicament Convergència Democràtica de Catalunya, i, a canvi, passar també per caixa. Aquest mecanisme de finançament opac suposadamet va durar almenys 10 anys, entre 1999 i 2008-2009. Ferrovial se’n podria haver beneficiat obtenint l’encàrrec per a les obres de projectes de gran envergadura a Barcelona com la Línia 9 del metro (per valor 890 milions d’euros) o la Ciutat de la Justícia (gairebé 800 milions).

Per tot plegat, a Daniel Osácar i a Jaume Camps el fiscal els acusa dels delictes de tràfic d’influències, falsedat documental i blanqueig de capitals, entre d’altres. A CDC, la considera, a més, responsable a títol lucratiu. La llista de delictes és molt més llarga en el cas de Fèlix Millet i Jordi Montull. A tots dos els acusa també del forat econòmic que suposadament van deixar a la comptabilitat del Palau de la Música. Concretament, el fiscal creu que Millet i Montull van desviar per al seu lucre particular 18 milions d’euros, encara que admet que 9,6 milions s’han esfumat “sense deixar cap rastre”.

Millet presumptament es va emportar uns set milions d’euros, i Montull, 1,3. Part d’aquests diners van servir, suposadament, per pagar obres a casa seva, casaments i viatges a l’altra punta del món.

El fiscal ha retirat, en canvi, l’acusació contra les dones de Millet i Montull perquè considera que no van cometre cap delicte. Igual que diversos empresaris i treballadors del Palau. Ara la pilota és a la teulada del jutge. Ell és qui en té l’última paraula i qui ha de decidir quan es tanca la investigació per enviar el cas, ara sí, a judici.

Comunicat de Convergència

Convergència Democràtica ha emès un breu comunicat en què defensa la seva innocència, i en què es desvincula de qualsevol malversació de fons a través de Ferrovial o el Palau de la Música. Diuen que el fiscal fonamenta la xifra de més de sis milions i mig d’euros en elucubracions i conjectures sense proves. Afegeixen, a més, que tant el partit com la Fundació CatDem es defensaran de totes les acusacions, i acaben recordant que l’escrit del fiscal no és cap sentència.

Des de l’oposició, ERC, PSC i el PP han demanat explicacions al partit i també al president de la Generalitat, Artur Mas.