Si el 2011 cada habitant de l'àrea metropolitana va generar al dia 1quilo 290 grams de residus, el 2012 només en va generar un quilo 190 grams, és a dir, un 6,4% menys. Un tendència a la baixa que ja es ve donant des de 2007. De fet, a Barcelona ciutat, per exemple, la reducció de residus ha superat la previsió que es va establir fa una dècada. ASSUMPTA ESCARP, vicepresidenta de Medi Ambient de l'AMB "Tenien uns mínims posats, o com a mínim uns màxims d'aconseguir de reducció de residus que ja hi hem arribat. Osigui, allò que es pensava en èpoques de bonança econòmica, "hauríem de poder arribar a un pla de prevenció i d'evitar generar residus a un 20% menys..." hi hem arribat forçats per la crisi." Des del Departament de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana, asseguren, però, que, a banda d'aquesta disminució dels residus, també s'ha incrementat el tractament que se'n fa. ASSUMPTA ESCARP, vicepresidenta de Medi Ambient de l'AMB "Això permet reciclar molt més, i sobretot permet que portem molt poca cosa ja a dipòsit controlat, és a dir, abocador." De fet a l'àrea metropolitana el 2012 només es van enviar directament a l'abocador un 7,5% dels residus generats. Pel que fa a l'aigua, el consum també n'ha baixat, concretament un 1,2% en un any, fet que també, en bona part, s'atribueix a la crisi. Tot i que l'àrea metropolitana rep sol·licituds de tall per impagament només es fan efectius en una tercera part dels casos, la majoria dels quals no tenen res a veure amb la situació econòmica dels clients, ja que s'ha de garantir el dret universal a l'aigua.

L’AMB té competències sobre la majoria d’activitats vinculades amb la gestió integral del subministrament d’aigua potable i del sanejament als 36 municipis de l’àmbit metropolità de Barcelona. De les dades ambientals de 2012 analitzades, se’n desprèn que el 2012 es va produir una disminució, respecte de l’any anterior, del consum d’aigua, tant per part de la ciutadania com dels ajuntaments metropolitans. Concretament, el consum domèstic va reduir-se en el conjunt de l’àrea metropolitana un 1,2%, fins a arribar als 105,8 litres per habitant i dia. La mitjana dels darrers cinc anys se situa en 109 litres per habitant i dia.

La vicepresidenta de Medi Ambient de l’AMB, Assumpta Escarp, vincula el descens del consum d’aigua a les dificultats econòmiques que viuen moltes famílies. Pel mateix motiu, també disminueixen, segons Escarp, els residus municipals, que el 2012 van generar 1.410.954 tones de deixalles. La dada confirma el canvi de tendència iniciat el 2008 i suposa la xifra més baixa dels últims 10 anys. Entre el 2011 i el 2012 es va experimentar un decrement del 6,4% respecte a les 1.507.496 tones generades el 2011, tot i que el nom­bre d’habitants de l’àrea metropolitana va augmentar un 1,2%.

Les recollides selectives van passar del 36% al 35%, pel descens de fraccions com la matèria orgànica, que va passar de 178.567 tones l’any 2011 a 162.862 tones el 2012. El paper i cartró va passar de 101.355 tones el 2011 a 87.466 tones el 2012, conseqüència de l’actuació de recollidors aliens als ser­veis municipals. Per contra, la recollida del vidre va pujar un 0,5% i la d’envasos, un 2,3%. La fracció resta va disminuir el 4,4%, fins a passar de 960.125 tones durant el 2011 a 917.579 tones el 2012.

Un major ús de les aigües freàtiques

El balanç presentat aquest dimecres també destaca que l’any passat es va produir un augment de l’ús de les aigües freàtiques per a usos municipals, gràcies la gran quantitat de reserves hídriques als embassaments del sistema Ter-Llobregat, amb màxims del 94%.

L’ús d’aigua reutilitza­da, és a dir, tractada i usada posteriorment com aigua depurada, es va limitar bàsicament al reg agrícola i de zones verdes, així com per lluitar contra la intrusió salina.

Una altra dada significativa és que el 2012, després de la sequera de 2008, va ser el primer any amb regeneració d’aigua freàtica, gràcies a les pluges dels darrers dos anys. És així com es pot afirmar que es torna a recu­perar l’extracció d’aigua del subsòl per a usos municipals. Concretament, va experimentar un augment del 17,2%, amb un total de 2,8 hm3 extrets. El major consum d’aigua freàtica es va destinar al reg de parcs i jardins (40%), seguit del consum per a fonts ornamentals (14%), i neteja de carrers amb un (14%).

Les dades recollides permetran tirar endavant la definició del Pla estratègic metropolità de Barcelona prevista per a 2020 i que vol ser un referent de la sostenibilitat dels estats membre dels països del sud d’Europa.