La manifestació ha transcorregut en un ambient festiu, amb gent de totes les edats i animada amb música en alguns dels trams. Alguns manifestants fins i tot ballaven mentre cridaven consignes com “Rigau, divina, treballa d’interina” o “Queremos un pisito com el del principito”. També han fet servir el clàssic “El hijo del madero, a la universidad” i altres frases al·lusives a la policia que custodiava la marxa, que avui no ha considerat necessari intervenir.

A més de la pancarta que encapçalava la marxa amb el lema “No paguem el seu deute. Que es foti la Troika!”, al darrere n’hi havia moltes d’altres que denunciaven les retallades a l’educació, a la cultura o el drama dels desnonaments. Les marees groga, vermella i verda de la PAH marxaven avui dissoltes dins d’una única marxa que ha avançat a bon ritme pel centre de la ciutat. El primer objectiu era la seu de la Delegació del Govern al carrer de Mallorca i l’últim, la delegació de la Comissió i el Parlament Europeu al passeig de Gràcia.

La quarantena de plataformes, entitats i assemblees que es van aplegar en la multimanifestació del 23 de febrer contra la violència policial, les retallades laborals i a l’educació o la sanitat han volgut sumar-se aquest 1 de juny a la crida internacional per tornar a sortir al carrer en contra de les polítiques de rescat de la banca i d’austeritat en els serveis públics. El 28 d’abril van tornar a congregar milers de persones en contra de les retallades socials al pressupost de la Generalitat, amb gran participació dels principals col·lectius afectats per aquestes retallades, com ara els treballadors i els usuaris de l’educació i la salut pública.

Hi ha hagut manifestacions pràcticament simultànies a més de 80 ciutats europees. A diferència d’altres convocatòries similars, les marxes més multitudinàries no s’han aplegat als països més amenaçats pel deute amb els bancs, com Grècia o Portugal, sinó als originaris dels bancs creditors, com Alemanya o França. A Frankfurt, la manifestació ha acabat amb aldarulls violents. Més tranquil·les, però igualment concorregudes, han estat les protestes a Irlanda, Itàlia o Eslovènia.

L’objectiu de la convocatòria era expressar “sense complexos” que la troica formada pel Banc Central Europeu (BCE), la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI) estan imposant polítiques econòmiques neoliberals que fan servir l’arma del deute per desposseir els pobles de béns comuns i enriquir elits mundials. Diuen que l’espiral del deute va devastar les economies dels països del sud als anys 80 i 90 i ara amenaça a tot el planeta. Per això demanen als governs de la Generalitat, de l’Estat i d’arreu d’Europa que es neguin a pagar els deutes amb els bancs i es desfacin, així, de les seves condicions.