14 centres barcelonins participen en el programa d’educació financera de Catalunya

Des de fa uns mesos els Departaments d’Ensenyament i Economia ofereixen tallers d’educació financera un projecte pioner a l’Estat espanyol. Les classes són possibles gràcies a un acord de col·laboració entre la Generalitat i tres entitats bancàries, que cofinancen la proposta, i amb l’Institut d’Estudis Financers de Catalunya, que posa en contacte els voluntaris amb els centres. En el taller, que és gratuït per a les escoles i instituts que l’imparteixen, ja hi han participat 69 centres catalans i un total de 4.082 alumnes. La majoria de les classes, un 65%, s’han realitzat a la província de Barcelona, 14 de les quals han estat a la ciutat de Barcelona i han arribat a 1.730 nois de quart d’ESO.

Els tallers són possibles gràcies a 250 voluntaris, professionals en actiu o jubilats del sector bancari, que durant aquest any oferiran unes 1.300 classes en què aproparan l’experiència que tenen a l’alumnat. L’educació financera, tal com es planteja en aquest projecte, està dividida en cinc classes en què es parla sobre la gestió dels pressupostos personals, la planificació de les despeses, l’estalvi a llarg termini o l’endeutament responsable. També es defineixen conceptes com ara el del consum intel·ligent, els apartats d’una nòmina o els dipòsits bancaris i d’inversió. Alguns voluntaris com en Manel Sarasa, que és extreballador d’un banc, van més enllà i aconsellen l’alumnat que treballi, que estalviï i que si vol estudiar sigui inquiet i intenti aconseguir beques que en alguns casos no es publiciten.

En Manel ha estat aquesta setmana a l’escola concertada Sagrada Família, del barri de Sant Andreu. Assegura que els alumnes mostren molt interès a conèixer l’economia domèstica perquè “és una qüestió que si no els afecta ara, algun dia els preocuparà”. A més, la crisi ha fet que nois i noies d’entre 15 i 16 anys estiguin familiaritzats amb conceptes com inflació,  interessos, prima de risc o dipòsits bancaris. Ara bé, alguns dels productes més polèmics, com ara les clàusules abusives de les hipoteques o les participacions preferents, entre d’altres, són matèries fora del temari. Tant el voluntari que imparteix el curs com la Sílvia Mitjavila, responsable d’organització del programa EFEC, justifiquen haver obviat qüestions com aquestes perquè diuen que “no es tracta del públic objectiu” al qual cal informar d’aquestes qüestions que, segons Mitjavila, “encara els queden molt lluny”. Tot i això, durant la classe, en Manel recomana als nois que quan comencin a disposar de cert poder adquisitiu es plantegin la possiblitat d’invertir en un pla de pensions, perquè “quan tinguin 50 anys, ja serà massa tard”.

Sona la campana i els alumnes comencen a sortir de la classe. L’Adrià Franquesa ens explica que normalment no es parla de números “ni a casa ni a l’escola”, però es mostra satisfet d’haver pogut fer aquest taller gràcies a la seva professora de Ciències Socials, que és conscient de la necessitat que els nois tinguin certes nocions en matèria econòmica. La Judit Giralt, igual que l’Adrià, pensa que “és útil parlar d’economia perquè moltes persones han gastat més del que tenien”, però confessa que qüestions com els plans d’estalvi o de pensions no li han interessat: “Ara el que vull és treballar una mica i guanyar diners, perquè m’agradaria anar a estudiar a l’estranger”. La majoria mostra certa desconfiança envers les entitats financeres, probablement perquè la crisi n’ha destapat les pitjors pràctiques. Potser és amb la intenció de millorar-ne la imatge que diversos bancs i caixes han decidit invertir en aquest programa que els pot reconciliar amb les generacions del futur.