Al vestíbul de l'edifici ens dóna la benvinguda l'Alicia de Kiki Smith. Un cap gros de bronze, pintat de blanc per reforçar la fragilitat i la innocència del personatge. Amb ella passem a l'altra banda del mirall, on ens esperen set obres més, concebudes a partir de 2000. L'alquímia funciona: encaixen molt bé dins de l'edifici del segle XIX. Lourdes Cirlot Vice presidenta de la UB "Les ubicacions van sortir... La veritat és que van sortir soles. Hem pogut veure i realment comprovar que funciona aquesta relació d'una forma molt estreta." L'exposició, pensada per apropar l'art contemporani als estudiants, atreu sobretot els turistes. "Es excepcional. Cada artista tiene algo que aportar a lo que es el arte contemporaneo". A banda de les dues escultures, hi trobem sis vídeos de formats molt diferents: aquest es diu 'Civilization', és de l'italià Marco Brambilla. És al Paranimf, on explota amb majestuositat la seva crítica del progrés i del creixement. A les escales domina l'obra del pare del vídeoart, el nord-americà Bill Viola. 'The return' és un vídeo inquietant i fascinant en què apareix, a mida real, una dona tornant del món dels morts. La Universitat de Barcelona ha firmat un conveni amb la Fundació Sorigué, per tal d'organitzar activitats i més exposicions d'aquest estil.

L”Alicia’ (2005), de l’americana Kiki Smith, és un cap gros de bronze instal·lat al vestíbul de l’edifici històric. L’artista pren com a referència el personatge d’Alícia al país de les meravelles i parteix de la mateixa imatge que va fer servir John Tenniel per il·lustrar la coneguda obra de Lewis Carroll.

Entre els vídeos exposats destaquem l’obra del pare del videoart, Bill Viola, amb ‘The Return’ (2007). La obra, situada a dalt de les escaleres, fa molta impressió, ja que la dona que hi és representada, a mida real, avança cap a l’espectador. Travessant una cortina d’aigua, torna a agafar color i vida.

Al Paranimf està exposada l’obra dantesca de l’italià Marco Brambilla. ‘Civilization’ (2008) és un bucle de tres minuts en què se succeeixen escenes infernals i grotesques que recorden la negror d’Albrecht Dürer o Hieronymus Bosch. Altres obres, més petites, s’amaguen entre els llibres de la biblioteca. Són els hologrames de l’artista russa Marina Alexeeva. Per localitzar totes les obres, el més fàcil és demanar el mapa de l’exposició a la recepció.