Al primer pis encara hi és molt visible el rastre de l'incendi. El foc va destrossar la part alta de la nau. Però a baix, ran de terra, la vida continua com si res. De fet, els bombers els van dir que l'estructura no havia tingut danys. A dins, la gent que hi viu s'ha repartit l'espai en barraques, on dormen. La majoria es dedica a recollir ferralla pel carrer. Saben, però, que aquest espai té els dies comptats. "Els propietaris ja han demanat que els desallotgin. Si no prospera l'últim recurs que han posat davant el jutge, els faran fora en les properes setmanes". Per això demanen ajuda. Volen que l'Ajuntament els ofereixi un pla com el que s'està fent a la nau de Puigcerdà, l'assentament més gran que hi ha a hores d'ara Barcelona. STEPHENSON AWAH "Yo no vivo aquí porqué quiero. Me gustaría estar en otro sitio”. El pla es va posar en marxa a principis d'any, amb el suport de Creu Roja. Més enllà de l'ajuda humanitària, s'hi ofereix una sortida laboral a la gent que viu dins dels assentaments. Però molts d'ells diuen que la mesura no acaba de funcionar. ANDRÉS GARCÍA BERRIO, advocat de la Xarxa de Suport als Assentaments MIQUEL ESTEVE, comissionat per la immigració de l'Ajuntament De moment, l'Ajuntament està atenent una tretena de persones. Prop de la meitat, viuen a la nau ocupada del carrer de Puigcerdà. La propietat ja va demanar fa mesos que els fessin fora i avui els ha arribat la notificació judicial que hauran d'anar a judici a meitat de maig. Ells, però, diuen que resistiran perquè no tenen cap altre lloc on anar.
La nau és buida, en silenci, i a simple vista no s’hi troben restes de l’incendi que hi va haver el mes de desembre fins que no mirem el sostre, que encara està malmès. En Manel Andreu, un dels membres de la Xarxa de Suport als Assentaments, explica que el foc va afectar només la part alta de la nau i que la resta “està en perfecte estat i no suposa cap risc”, fet que assegura que han ratificat tant els Bombers com els tècnics de l’Ajuntament. Andreu diu que les persones que hi viuen han estat les encarregades de netejar l’espai per poder tornar-hi a viure. Dormen en petites barraques que tanquen amb pany i clau quan marxen i, segons un dels seus ocupants, “s’organtizen perquè l’espai sigui habitable”.
Precisament aquest és l’argument principal per demanar que no es desallotgi aquesta nau, on es calcula que viuen una quarantena de persones de diferents procedències. L’espai pertany a una empresa anomenada Renta Corporación i fa més d’un any que està ocupat. Arran de l’incendi que es va produir el 26 de desembre, la propietat ha accelerat el procés per desallotjar-lo, al·legant motius de seguretat. La resposta de la Xarxa de Suport, en concret de l’advocat que defensa els ocupants dels assentaments, Andrés García Berrio, ha estat recórrer judicialment. Però el mateix García Berrio reconeix que el més probable és que el jutge desestimi el recurs i que, si això passa, la policia podria desallotjar l’assentament de Pere IV en un termini d’aproximadament un mes.
Un dels habitants, l’Stephenson Awah, ha estat dels pocs que s’han quedat per donar el seu testimoni. Amb un castellà perfecte explica que els queda poc temps, i que per això han decidit demanar ajuda “als mitjans, a l’Ajuntament o a qui calgui”. Aquest camerunès va ser expulsat de França fa sis anys i, des d’aleshores, viu a Barcelona. “No m’agrada viure en aquestes condicions, a ningú no li agrada, però no tinc res més”, ens explica. L’Stephenson demana una solució “de veritat” a qui els pugui ajudar, i insisteix que només vol una casa i una feina. Precisament aquesta és la demanda de l’Assemblea Solidarìa contra els desallotjaments, de la qual forma part la Xarxa de Suport als Assentaments i també l’Associació de Veïns i Arran del Poblenou, entre altres col·lectius: que s’aturi el procés de desallotjament i que s’ofereixi suport social i humanitari a les persones que hi viuen, tal com s’ha fet a la nau del carrer de Puigcerdà. El comissionat d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Esteve, ha explicat a BTV que s’està estudiant el cas de Pere IV. Esteve assegura que el Pla d’assentaments que es va posar en marxa a principis d’any està donant bons resultats: de moment atenen una tretena de persones a les quals s’ha ofert allotjament temporal i assessorament laboral. Esteve, però, apunta que hi ha ocupants que rebutgen l’ajuda perquè diuen que amb la recollida de ferralla es guanyen millor la vida i poden enviar diners a la família.
De fet, la nau del carrer de Puigcerdà és l’assentament on el consistori treballa amb més intensitat des del punt de vista social, en una tasca que es va encomanar a la Creu Roja i que l’ONG està portant a terme des del mes de gener. Ara bé, el pla endegat pel consistori (al qual s’han acollit 15 persones) tampoc no és vist com una proposta satisfactòria pels ocupants ni per la Xarxa de Suport. En Manel Andreu assegura que “les solucions arriben amb comptagotes i de manera individualitzada, i els que no tenen papers ho tenen molt magre”. En aquest sentit, Andreu explica que la cooperativa per treballar en la ferralla que el consistori va dir que intentaria tirar endavant no ha donat per ara els seus fruits, i es queixa que obligar les persones que ocupen les naus a deixar de treballar en aquest sector “és inútil”. L’advocat coincideix a assenyalar que el Pla d’assentaments irregulars no ha funcionat com s’esperava i posa com a exemple el que va passar després de desallotjar la nau del carrer de Zamora, també al Poblenou: “Les sis persones que es van acollir a la proposta dels Serveis Socials estan una altra vegada igual”.
Casualment aquest divendres, coincidint amb la convocatòria de l’Assemblea Solidària contra els desallotjaments, Andrés García Berrio ha rebut una notificació del jutjat: hi haurà un judici el proper dia 16 de maig pel cas de l’assentament del carrer de Puigcerdà, el més gran de la ciutat. La propietat continua per la via judicial per intentar desallotjar també aquest espai. Amb les coses així, tant la nau de Pere IV com la del carrer de Puigcerdà, tornen a veure molt a prop l’amenaça del desallotjament. Els habitants dels assentaments, però, asseguren que estan disposats a resistir perquè no tenen on anar. “És això o el carrer”, diu Ibrahima Seidi, un dels representants de la nau de Puigcerdà. Seidi diu que si els fan fora el problema sortirà de les naus per traslladar-se al carrer, i adverteix: “Un lleó tocat és molt perillós i, si està cansat, és capaç de tot”.
