Søren Berenguer va fer un gir 90 graus a la ciutat amb la exposició "Barcelona vertical". Considera aquest format més adaptat al paisatge urbà, en què les línies horitzontals tendeixen a desaparèixer. SOREN BERENGUER "Jo buscava la manera de retratar l'energia i l'inestabilitat de la ciutat, i finalment ho vaig aconseguir invertint el format clàssic de la fotografia panoràmica. Perquè el panorama està pensat per a la natura, on tot és estable, equilibrat, i la ciutat, en canvi, necessita un format realment oposat. Un format dinàmic i gairebé dramàtic." Un efecte reforçat per l'ús del blanc i negre, així com el contrast entre llum i ombra. Aquests paràmetres són essencials per a ell. SOREN BERENGUER "A cada lloc hi he anat una quinzena o vintena de vegades fins a trobar la llum que representi realment el lloc i la forma de fotografiar-lo amb aquest format vertical." ciència i la minuciositat de l'artesà. Per realitzar aquestes 50 fotos, Berenguer ha trigat cinc anys. Treballa a l'antiga, amb la paciència i la minuciositat de l'artesà. SOREN BERENGUER "És un projecte de fotografia totalment analògica. No s'ha fet servir cap retoc ni cap reenquadrament a cap de les imatges, s'ha fet servir una càmera realment panoràmica, a través de pel·licula en blanc i negre, que s'ha revelat en laboratori, manualment." L'artista donarà un taller de fotografia analògica en blanc i negre a la mateixa galeria Anaglifos. Començarà el pròxim 11 d'abril.

La galeria Anaglifos presenta “Barcelona vertical“, instantànies de llocs clàssics de la ciutat des d’una panoràmica vertical, fetes per Soren Berenguer.

Berenguer ha tardat cinc anys a recollir les 50 imatges que componen l’exposició, la principal atracció de la qual és que les imatges s’han fet mitjançant tècniques del segle passat per captar la visió de la Barcelona més actual. Bàsicament, ha utilitzat processos analògics, amb càmeres panoràmiques i pel·lícula en blanc i negre revelades manualment. El fotograf apunta que el format vertical li ha permés donar una visió més dinàmica i inestable de la ciutat.

Berenguer creu que “la ciutat no té horitzons. Els ha perdut. Potser quan es van construir les muralles. L’horitzó pertany al paisatge, però Barcelona ho vol tot: el cel, la terra, el mar i la muntanya”.