És cap al tard quan la celebració de la Pesah pren tot el sentit. Durant dues nits consecutives, es menja en comunitat mentre es relata aquesta peregrinació jueva cap a Jerusalem, alhora que s’interpreten diverses cançons. El sopar, el “seder”, consisteix en un plat de boles fetes d’una pasta de color marró amb canyella, pomes, nous i vi que simbolitza l’argamassa emprada per a la construcció, a Egipte, d’obres faraòniques; així com herbes amargues en record dels temps d’esclavitud, la carn de xai i el “matza”, el pa amb què els jueus s’alimentaran durant tota la pasqua. No du llevat i, de fet, els rabins s’encarreguen de cremar-lo tot perquè no en pot quedar a cap casa. D’aquesta manera es rememora les presses amb què va caldre sortir d’Egipte, liderats per Moisès, i que van impedir, per tant, preparar a consciència l’èxode. La neteja de les llars es fa de manera intensa perquè pugui identificar-se com la terra promesa que buscaven durant la peregrinació, i per als àpats acostuma a utilitzar-se una vaixella especial.