El 2012 serà un any per marcar al calendari. L'Ajuntament el va tancar amb un superàvit de 60 milions d'euros. Balanç positiu que contrasta amb el d'un any abans, aleshores amb números vermells que van fregar els 400 milions. Ho explica, en bona part, la nova comptabilitat que aplica el govern, que no suma res si no és segur que s'ingressarà. A 31 de desembre, la caixa de l'Ajuntament tenia 381 milions d'euros, una liquiditat que va permetre pagar els proveïdors a una mitjana de 32 dies l'any passat, xifra que s'ha reduït al gener i febrer. El govern fa gala de la salut finançera de l'Ajuntament i desmenteix la situació límit que preveu el PP si no s'eixuga el deute amb la Generalitat. SÒNIA RECASENS, tinenta d'alcalde d'Economia, Empresa i Ocupació "Aquesta és una interpretació esbiaixada i interessada que fa el PP. El fet que aquest Ajuntament estigui pagant els seus proveïdors aquests mesos de gener i febrer a 27 i 28 dies demostra la fortalesa financera de l'Ajuntament de Barcelona i contrasta i contradiu les afirmacions del PP." L'any passat, l'Ajuntament va poder destinar a estalvi brut el 19% dels ingressos davant el 5% de 2011.
Les xifres mostren la bona salut financera del consistori. Els comptes de 2012 deixen un resultat positiu de 60 milions d’euros a les arques municipals, que disposen de 381 milions d’euros de liquiditat total. Aquests resultats inclouen la provisió de 132,7 M € deixats a la Generalitat de Catalunya, que l’oposició va donar pràcticament per perduts. Recasens ha dit que no es cobraran al llarg de 2013, però que l’Ajuntament no hi renunciava.
El superàvit implica que l’Administració local hagi recuperat l’estalvi brut fins al 19,1% dels ingressos corrents (el 2011, aquest percentatge només va arribar al 5,1%). Recasens ha destacat que la solvència financera permet a l’Administració pagat proveïdors a 30 dies, una xifra que s’ha reduït en els dos primers mesos de 2013 a 28 dies. La responsable d’Economia ha recalcat que l’objectiu del consistori és el de generar un entorn de confiança necessari per al desenvolupament econòmic. “No hi ha millor política social que una gestió sostenible dels recursos públics”, ha dit.
