Diuen els poetes Joan Margarit i Pere Rovira que el jazz té molta corda i s'avé amb naturalitat a experiments com 'Paraula de jazz'. PERE ROVIRA i JOAN MARGARIT, poetes "A vegades tens dubtes, no... un poema del XIX funcionarà ? Però sí, funciona. Funciona perquè el jazz, com deia el Joan, ho pot assumir quasi tot." Com en els recitals, és també una manera de trencar la soledat del poeta. PERE ROVIRA i JOAN MARGARIT, poetes "Jo sempre he envejat una mica els músics. Perquè els músics surten i pam!...I això ens permet fer-ho. Et permet fer, encara que sigui d'una manera indireca, fer com si fossis músic en aquest moment." El maridatge no és arbitrari. L'standart crepuscular 'Autumn in New York', un clàssic que han cantat des de Sinatra a Fitzgerald, el casen amb 'Horarir nocturns' de Margarit i 'Els dons', de Pere Rovira PERE ROVIRA i JOAN MARGARIT, poetes "El tema harmònic entre els dos poemes, que això està, diguessim, al marge de la música...aquest també l'hem de vigilar una mica...I després vigilem que aquesta harmonia o contrast amb els poemes funcioni també amb la música, clar..." Ara fa 15 anys que els poetes col·laboren amb el saxofonista Perico Sambeat i el pianista Xavier Monge. Menys amb Rai Ferrer, incorporat més tardanament... Segur que hi haurà més paraules de jazz...

En realitat no és cap novetat, perquè fa 15 anys que els poetes Joan Margarit i Pere Rovira van empescar-se, amb Perico Sambeat, aquest espectacle, que ha voltat per tot el territori català.