En teoria, aquí a dins hi hauria d'haver l'ascensor de l'edifici. Però fa uns mesos, els inquilins van decidir transformar el forat en un abocador improvisat. L'escala no ofereix una imatge gaire millor. Ni l'intèrfon. Ni la porta d'entrada, on el pany és poc més que un detall decoratiu. A fora, la brossa s'acumula als terrats. Sovint, la gent que hi viu dins ni es molesta a baixar les escombraries. Les llença directament per la finestra. Això explica que sigui un dels pocs llocs de Barcelona on els operaris de neteja han de treballar amb casc. Juan Lidón, veí "Es una cosa asquerosa. Salen hasta ratas de la acumulación de basuras." Els pisos els va construir l'Incasòl fa dos anys i mig, però no els va arribar a adjudicar mai. A dins s'hi van instal•lar famílies gitanes del barri. El primer que va desaparèixer de la finca van ser les plaques solars i les canonades. Sobretot, pel coure. Carmen Pastor, veïna "Hubo gente que había pedido los pisos y no se los dieron." A poc a poc la finca s'ha anat degradant. A l'octubre, les famílies del barri van marxar i hi van arribar un grup de gitanos d'origen romanès. Diuen els veïns que des de llavors el problema s'ha agreujat. Pablo Ruiz "Els inquilins havien convertit aquest solar en un aparcament improvisat. A dins hi havia des de furgonetes per recollir ferralla fins a caravanes on vivien famílies senceres. El problema no es va acabar fins que l'Ajuntament va instal•lar unes tanques de formigó al voltant." L'associació de veïns reclama més vigilància a la zona. De fet, la policia els va reconèixer que últimament havien augmentat els petits robatoris al barri. Felix Rodríguez, president de l'Associació de Veïns del Besòs "No es casualitat que hi hagi un repunt de la delinqüència des que van arribar ells" Juan Carlos "Rompen los cristales para quedarse con los paquetes de tabaco" Fes de fa dues setmanes, Mossos i Guàrdia Urbana han intensificat el patrullatge a la zona. Pel que fa als pisos, ja hi ha sentència judicial i segons l'Incasòl els desallotjaran a la primavera. El gran dubte és saber què se'n farà després. El que és clar és que els hauran de rehabilitar de dalt a baix. I això que fa poc més de dos anys que els van aixecar.
La paciència dels veïns que viuen a tocar dels números 244, 246 i 248 del carrer de Cristóbal de Moura està al límit. Asseguren que fa més d’un any que tenen problemes de salubritat i seguretat en la zona que envolta la finca ocupada per famílies majoritàriament gitanes autòctones i també d’origen romanès. Es tracta de pisos protegits que són propietat de l’Institut Català del Sòl i alguns dels quals s’utilitzen temporalment per donar allotjament a famílies del barri que han hagut de marxar de casa seva per problemes d’aluminosi. El bloc on viuen aquestes persones de forma provisional està vigilat per una empresa de seguretat privada des que un grup de famílies gitanes espanyoles van ocupar amb el mètode de la patacada els dos blocs de pisos adjacents que hi havia buits. Va ser aleshores quan, segons els veïns del barri, van començar els problemes.
A poc a poc van anar arribant al solar de darrere de l’edifici persones d’origen romanès d’ètnia gitana, que es van instal·lar un assentament amb furgonetes i algunes autocaravanes i aviat van veure la possibilitat d’entrar als pisos buits. Les famílies de gitanos autòctons, majoritàriament, van decidir marxar un cop van arribar els nous habitants de l’edifici. Segons els veïns, des que van començar les ocupacions de la finca -tant dels gitanos autòctons com dels foranis- va començar a haver-hi destrosses a l’edifici i brutícia al solar i els voltants. Algunes de les persones que havien ocupat l’edifici es dediquen a la recollida de la ferralla i van desmuntar canonades, cables i plaques solars de l’immoble per tal d’aconseguir coure per vendre. Tant és així que en cap dels tres blocs no hi funcionen els ascensors, ja que els cables van ser arrencats amb el mateix objectiu.
L’altre problema és de salubritat. Quan els pisos van ser ocupats, el solar es va convertir en un aparcament improvisat per a les famílies romaneses. Els veïns van alertar l’Administració que les furgonetes circulaven a molta velocitat en un espai no habilitat per al trànsit de vehicles, amb els problemes de seguretat que això comportava. L’Ajuntament hi va instal·lar aleshores unes tanques i el maldecap de les furgonetes es va acabar, però aleshores el solar es va convertir en l’abocador particular d’escombraries dels ocupants de l’edifici, que no tenen cap problema a tirar objectes lleugers o pesants per la finestra. Un agent de la Guàrdia Urbana que patrulla a la zona ens explica que els treballadors municipals de la neteja han de treballar amb casc perquè a un d’ells li van llançar una bicicleta que li va impactar al cap.
Els veïns de la zona fa temps que es queixen de la situació, però no va ser fins a la setmana passada que l’Associació de Veïns del Besòs es va poder reunir amb els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. Des d’aleshores s’ha intensificat la vigilància a la zona. Molts asseguren que aquesta zona del barri ja no és segura, que hi ha hagut assalts o petits furts a algunes persones i que és habitual el trencament de vidres dels vehicles per sostreure possibles objectes de valor que hi ha a dins. El president de l’AV del Besòs, Fèlix Rodríguez, confirma que ha augmentat la petita delinqüència a la zona. Els veïns temen que si es desallotgen les famílies de l’edifici que han ocupat (l’Incasòl ja té la sentència que permet fer fora les persones que l’habiten), aquests intentin entrar per la força en altres pisos buits del barri.
La majoria de persones amb qui hem parlat, incloent-hi algunes famílies de gitanos autòctons, coincideixen que la situació és insostenible i demanen solucions a l’Administració. Molts no volen que els gravem ni els fem fotografies perquè temen represàlies quan no hi hagi policia patrullant a la zona: és el cas de la Heidi i en Ricardo, una parella d’origen llatinoamericà que consideren que aquest “és un problema que té a veure amb la diferència de costums, amb la cultura de les persones que viuen a l’edifici”. El Juan Carlos, que finalment accedeix a parlar amb nosaltres, té dubtes sobre si es trobarà una solució satisfactòria al problema, però considera que “s’hi ha de fer alguna cosa ja, perquè fins ara aquest era un barri tranquil”. Els veïns no entenen per què aquest problema s’ha dilatat tant i el Juan, un veí a qui sembla que ja se li ha acabat la paciència, ens dóna l’opinió: “el barri del Besòs és el final de Barcelona, paguem els nostres impostos igual que tothom, però per a l’Ajuntament és com si no existíssim”.
