Era una de les carrosses més luxoses de l'època. Es diu Estufa, un nom que se li va posar perquè el seu doble vidre mantenia l'escalfor a l'interior. Va ser l'encarregada de traslladar les restes de personatges il·lustres, com Enric Prat de la Riba o Santiago Rusiñol. Aquest matí ha tornat a sortir al carrer per traslladar-se al cementiri de Montjuïc. JORDI BALMANYA, director general de Cementiris de Barcelona "No tenim coneixement que hi hagi cap altra a cap ciutat europea. Vam veure aquesta especificitat d'aquesta col·lecció i vam creure que el que no podíem fer era deixar-la en l'oblit i per tant el que calia era potenciar-la i portar-la a aquesta nova ubicació." Aquesta col·lecció està formada per 22 peces originals que repassen la història de les carrosses fúnebres. Aquesta per exemple es va utilitzar a l'enterrament del torero Joselito. Era una de les més luxoses, però la més prestigiosa era aquesta, la carrossa Imperial. ADRIÀ TEROL, gestor de la col·lecció "Era una carrossa que s'utilitzava en els enterraments dels emperadors i va ser inspirada per això per fer grans enterraments pomposos i molt importants." De fet, observant el carruatge i el nombre de cavalls es podia saber la classe social del difunt. Els burgesos, utilitzaven els més decorats i els obrers els més petits. JOAN CLAUDI MINGUELL, arquitecte de l'exposició "Aquesta és la carrossa Aranya que era la carrossa que feia la majoria d'enterraments. La versió negra era la que feia la majoria dels serveis però pels infants, les donzelles i també les germanes utilitzaven el color blanc associat a la puresa." Peces com l'Aranya es podran visitar a partir d'avui en aquest nou emplaçament al Cementeri de Montjuïc de dimecres a diumenge.

La col·lecció té un total de 13 carrosses de diferents estils utilitzades durant 90 anys pels serveis fúnebres de la ciutat abans de l’aparició del transport a motor. També s’hi exposen sis carruatges que s’usaven per acompanyar les famílies durant les cerimònies, tres cotxes i diversos ornaments associats. En conjunt, la col·lecció, única a Europa, permet apreciar l’evolució dels hàbits funeraris a través dels vehicles antics que s’han fet servir durant els darrers dos segles.

La carrossa que ha recorregut avui els carrers de la ciutat des de la seu de Cementiris de Barcelona, al número 130 del carrer de Joan d’Àustria, va ser l’encarregada de transportar durant les primeres dècades del segle XX personalitats del món de la cultura i la política catalana com Santiago Rusiñol, Enric Prat de la Riba o el primer comte de Godó. El recorregut ha acabat a les 12 del migdia al Cementiri de Montjuïc, actual seu de la col·lecció, per oficialitzar la inauguració del nou espai.

Un canvi cultural en la relació amb els difunts

Les carrosses fúnebres representen l’allunyament entre els vius i els morts. Al tombant del segle XIX, els canvis demogràfics i econòmics a la ciutat van posar en evidència problemes d’espai i salubritat dins les muralles. Els ritus funeraris tradicionals establien que els morts s’enterraven a les fosses parroquials, prop dels seus familiars i dins del nucli urbà. La transformació de la vida urbana va fer necessària la creació de cementiris als afores, fet que va implicar un canvi cultural no exempt de controvèrsies entre la gent de l’època.

El distanciament entre les famílies i els seus difunts va portar a l’aparició del transport funerari. En primer lloc va aparèixer la figura dels portadors, que traslladaven els morts a peu fins als cementiris. Però el 1836,  l’Ajuntament va prohibir el transport a peu i es va  imposar, per llei, el transport dels difunts amb carrossa. A partir d’aquell any, la indústria del transport funerari es va anar desenvolupant,  incorporant avenços tècnics i adaptant-se als canvis estètics.

Aviat, les carrosses es van convertir en un aparador de la posició socioeconòmica dels difunts, tal com queda reflectit en l’exposició: l’ornamentació, el simbolisme i el luxe dels vehicles parlaven de l’estatus dels morts.  A més, les processons funeràries es van convertir, en el cas de les personalitats rellevants, en veritables esdeveniment socials en què es retia homenatge i s’acomiadava figures populars.