La Riera Blanca separa Barcelona de l'Hospitalet. Un sol carrer d'uns 30 metres d'amplada, però amb diferències considerables. Per exemple, divorciar-se a una vorera o una altra pot costar 1.000 euros més o 1.000 euros menys. Tot depèn d'on es presenti la demanda. La llei és la mateixa a tot arreu. El problema és que a l'hora de pagar les taxes judicials, a l'Hospitalet es tenen en compte molts factors que a Barcelona es passen per alt, com ara el patrimoni o la pensió dels fills. Rafael Lafuente, portaveu del Sindicat de Secretaris Judicials "La llei és interpretable i per tant cadascú ho veu a la seva manera. El que estan fent els secretaris judicials és unificar els criteris" Una feina que segons els secretaris hauria de fer el govern, que és qui ho va idear tot. Volen que el Ministeri digui clarament quants diners s'han de cobrar en cada cas. Un embolic més per un projecte, el de les taxes judicials, que ja va nèixer envoltat de polèmica. Pablo Ruiz "Tot i que encara no hi ha dades oficials, jutges, secretaris i advocats coincideixen que aquest mes de gener s'han presentat menys demandes que altres anys. Creuen que és una conseqüència de les taxes judicials. Sembla que hi ha ara els ciutadans s'ho pensen dues vegades abans de recòrrer als tribunals" I el jutjat de primera instància número 52 n'és un bon exemple. Aquí els han entrat un 16% menys de casos. Sobretot, de particulars. Raquel Alastruey, portaveu de jutges per la democràcia "El 60% de les demandes civils són de bancs i asseguradores i aquests no tindran problemes per pagar..." Les taxes judicials afecten, sobretot, als jutjats civils, per on passen tots els casos de divorci o desnonaments. Aquí, només per iniciar un procés ja s'ha de pagar. De moment, el constitucional ja va anul·lar les taxes judicials catalanes, perquè es considerava un greuge comparatiu respecte a la resta d'Espanya. Les altres taxes, les estatals, també estan recorregudes davant els tribunals però aquí la decisió pot trigar anys en arribar.
Les taxes afecten, sobretot, als jutjats civils. Aquí és on van a parar processos de divorci o desnonaments. Segons la llei, hi ha una part de la taxa que és fixe i una altra variable. El problema és que el Ministeri de Justícia no ha deixat clar exactament què és el que s’ha de tenir en compte a l’hora de calcular-la. Per exemple, en un cas de divorci, els jutges de l’Hospitalet de Llobregat tenen en compte el patrimoni de la família i la pensió dels fills, entre d’altres. En canvi, a Barcelona, tot això no es té en compte. El resultat és una diferència de més de 1.000 euros entre el que han de pagar uns i altres.
Davant d’aquesta situació, els secretaris judicials de Barcelona han arribat a un acord sobre quins criteris s’han de tenir en compte en els processos de família. En el cas de la jurisdicció social, la que aborda els acomiadaments, també estan en vies d’arribar a un pacte. Tot plegat, però, depèn de la bona voluntat dels professionals. Una feina que segons ells hauria de fer el ministeri de Justícia.
Aquesta polèmica se suma a les que ja arrosseguen les taxes judicials des del seu naixements. Associacions com Jutges per la Democràcia o el Col·legi d’Advocats en reclamen la seva retirada perquè diuen que suposen un fre per a molts ciutadans a l’hora de portar els seus casos als tribunals. De fet, hi ha jutjats com el de primera instància número 52 on la baixada ha estat del 16%. El problema, diu la seva titular, és que bona part d’aquests casos són de particulars perquè els bancs i les asseguradores, que representen el 60% del seu volum de feina, continuen reclamant igual. Segons la jutgessa, a ells no els hi va de pagar els 300 euros en taxes.
