La composició d'un envàs de vidre i d'un got és diferent. Per això, en cas de voler reciclar un got trencat no el podem llençar al contenidor verd, sinó que ha d'anar a la deixalleria o al Punt Verd. Passa el mateix amb els envasos de plàstic, com un brick de llet, que no és el mateix que una joguina trencada. En aquesta última hi ha molts plàstics barrejats que dificulten el procés de reciclatge. JOSEP MARIA TOST, president de l'Agència de Residus de Catalunya "Sí que conceptualment és de plàstic, per tant, ho associem al contenidor groc. Però no és el correcte. Les joguines trencades han d'anar a la deixalleria. Igual passa amb el vidre, generalitzem el vidre. Però una cosa és el vidre d'un envàs que està fet amb una tècnica de vidre bufat mentre que el vidre d'un got o d'una finestra tenen una altra resistència." I, per tant, s'han de reciclar amb processos diferents. Un teclat d'ordinador, que no es recicla al contenidor groc malgrat contenir plàstic, s'ha de portar al Punt Verd perquè allà se separen els elements i es porten a un reciclador específic per recuperar-lo. JOSEP MARIA TOST, president de l'Agència de Residus de Catalunya "El que hem de fer és millorar una mica i, per tant, separar d'una forma més qualitativa perquè els productes els poguem tractar d'una forma més òptima." Precisament el contenidor groc és el que genera més impropis, és a dir, residus reciclats de manera incorrecta. L'any passat el percentatge d'impropis va augmentar sis punts, passant del 22 al 28%.
Des que el 21 de desembre va començar la difusió massiva dels anuncis que promouen el correcte ús dels contenidors de reciclatge, la pàgina web on remet la campanya ha rebut més de tres milions de consultes. A la xarxa, l’etiqueta #envasonvas ha provocat tota mena de comentaris. Així mateix, l’aplicació mòbil creada per a l’ocasió ha superat les 4.000 descàrregues.
Els anuncis tenen com a objectiu remarcar que els contenidors groc i verd són exclusius per a la recollida d’envasos domèstics. D’aquesta manera, per exemple, una mànega d’aigua de plàstic o una bombeta, tot i que es puguin reciclar, queden fora del circuit dels envasos i han ser dipositats al contenidor de rebuig o portats a la deixalleria. La campanya posa en relleu que una tercera part d’allò que es diposita al contenidor groc a Catalunya no hi hauria d’anar, fet que en dificultat el processament.
Molt ressò però també polèmica
Mentre que l’èxit de la difusió de la campanya és evident, no hi ha tant d’acord sobre l’efectivitat que ha tingut. Diversos col·lectius han posat en dubte la finalitat del missatge i en qüestionen l’efecte que tindrà sobre la gent.
La plataforma Retorna denuncia que els anuncis no aborden el problema de fons: la necessitat de promoure un canvi en el sistema de gestió de residus que hi impliqui més les empreses . Segons aquestes entitats, la campanya trasllada la responsabilitat de separar als ciutadans i no fomenta la recollida de més materials reciclables.
Altres veus crítiques alerten que els anuncis han acabat confonent la població sobre quina és la manera correcta de reciclar. Salvador Milà, diputat d’ICV-EUiA i exconseller de Medi Ambient durant el tripartit, ha declarat que a les empreses que gestionen el procés de recuperació d’envasos i que han finançat la campanya -Ecoembes i Ecovidrio- “no els interessa que els residus que no són envasos acabin als contenidors perquè no cobren per reciclar-los, com sí que passa amb els envasos que provenen dels productors adherits a les seves associacions”.
Grups ecologistes i diverses organitzacions proambientals demanen l’adopció d’un model alternatiu de gestió d’envasos, com ara el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR). Aquest sistema, que bàsicament consisteix a retornar els envasos a les mateixes botigues on són comprats, està fortament implantat a altres països europeus com Alemanya, on es recuperen el 98% dels envasos, davant del 33% d’Espanya o el 41% de Catalunya.
