D'aquesta manera, i amb molta emoció en les cares dels actors, la Sala Gran del Teatre Nacional ha dit adéu a Anna Lizaran. Fent teatre, com a ella li hauria agradat, el TNC li ha dedicat totes les funcions d'avui. Una actriu que els espectadors també han volgut recordar. PERE CROUS "He fet papers importantíssim, la veritat és que clar, ens agradava molt." ESTER CABACÉS "Per mi era una gran actriu, un gran referent, l'energia que tenia, la veu i com omplia l'escena ella sola, la seva presència escènica era brutal" ASSUMPCIÓ CABOT "Ella era ella, i cada paper el feia molt personal. Era ella... jo he disfrutat molt. La trobaré a faltar de veritat" El carisma d'Anna Lizaran no deixava ningú indiferent. Una dona capaç de provocar les rialles més sonores i d'emocionar el públic. Però si hi ha una obra amb la qual va rebre l'aplaudiment de la platea i la crítica va ser 'Agost' que, amb 70.000 espectadors, es va convertir en l'espectacle més vist de la història del Teatre Nacional de Catalunya. "Aquesta pressió de quan et lleves i del públic, que no et pots permetre trobar-te malament. No et pots permetre ni que se't mori la teva mare." Els últims mesos havien estat complicats per a ella. Un càncer la va obligar a abandonar 'La Bête' setmanes abans de la seva estrena. Una malaltia que se l'ha emportada definitivament als 68 anys.

Anna Lizaran era una de les fundadores del Teatre Lliure i fou un dels primers membres de la companyia Els Comediants. Els darrers va triomfar al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), on va interpretar el paper protagonista d”Agost’, l’obra més vista de la història. L’any passat va haver de suspendre l’estrena de ‘La Béte’, que havia d’inaugurar la temporada al TNC, quan se li va diagnosticar la malaltia.

Va néixer a Esparreguera el 1944, filla d’una modista i d’un mecànic. Va estudiar art dramàtic al Centre d’Estudis Experimentals de Barcelona i el 1974 es va establir a París, on durant dos anys es va formar amb el mim Jacques Lecoq.

A més de participar en més de 30 muntatges teatrals, Lizaran també va interpretar grans papers en pel·lícules com ‘Tacones Lejanos’ de Pedro Almodóvar o ‘Actrius’ de Ventura Pons. A més, també s’havia fet popular arran de la seva participació en sèries com ‘Jet Lag’, ‘La Mari’, ‘Un per l’altre’ o ‘Porca Misèria’.

Havia estat reconeguda amb pràcticament tots els premis i reconeixements personals als quals pot aspirar una actriu: el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat (2003), la Creu de Sant Jordi (2000), el Premi de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya (1995) per ‘El perquè de les coses’, el Premi Nacional de Teatre del Ministeri de Cultura (1984) o el Premi Memorial Margarida Xirgu (1981/1982). També va guanyar el Premi Gaudí a la millor interpretació femenina principal el 2008 pel seu paper en la pel·lícula ‘Forasters’ i va obtenir el Premis Max com a millor actriu protagonista el 2001 per la seva interpretació en ‘Esperando a Godot’, a més de vuit premis Butaca entre 1997 i 2011.

Gran pèrdua per al teatre català

El món del teatre lamenta unànimement la pèrdua de la gran actriu i durant les darreres no ha parat d’expressar-ho per mitjà de les xarxes socials. La majoria de twits, també molts dels espectadors i amants d’aquest art, es poden recuperar mitjançant l’etiqueta #AnnaLizaran.

Tant el Teatre Nacional com el Teatre Lliure han dedicat les seves funcions d’aquest dissabte a l’Anna Lizaran, projectant la seva imatge sobre l’escenari i pronunciant unes paraules de record i homenatge a l’actriu.

Els amics i companys del Teatre Lliure han fet públic un “brindis per a l’Annita”, que és com sempre la van anomenar. Diuen que la recorden tant per les seves grans interpretacions com pel seu compromís total amb aquest teatre en els seus primers anys, durant els quals Anna Lizaran hi va fer tota mena de tasques. El corresponent comunicat del TNC parla de “la Lizaran” com a “actriu colossal, grandíssima companya de professió i persona inoblidable” i recupera un text en què el director artístic, Sergi Belbel, repassa els darrers èxits de l’actriu al Teatre Nacional.

L’alcalde de Barcelona també ha expressat el condol per la mort d’aquest referent del teatre. Segons Xavier Trias, “si Barcelona és avui una ciutat important en el món del teatre és, sobretot, gràcies a persones com l’Anna Lizaran, que van promoure-hi un moment d’efervescència teatral molt creativa”.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha recordat Lizaran com a “una de les més grans actrius” que ha donat el teatre català a la seva història i ha insistit en el seu paper fonamental per al desenvolupament d’aquest art.

El vetllatori s’obre aquest diumenge a les 14 h al tanatori de les Corts i la cerimònia de comiat serà diumenge a les 12 h.