És una figura púnica d'ús funerari... però amb un pírcing. La cura del nostre aspecte físic és una preocupació actual, però no és nova. De fet, els egipcis ja utilitzaven cosmètics. TERESA CARRERAS, comissària de l'exposició "Sobretot els romans tenien dues manies. No quedar-se calbs, que ho havien d'amagar amb perruques, que se les arrencaven o les pintaven, com fem ara, i el tema de l'envelliment sobretot en les dones." I no és en l'únic en què ens assemblem. Els grecs i romans prenien banys, s'aplicaven olis i, tant homes com dones, es depilaven amb una pasta de cera o amb pinces. També es perfumaven. Si eren d'importació podien arribar a ser productes de luxe que obtenien cremant resines, arrels i fustes. Els flascons eren obres d'art, des del segle XIV abans de Crist, però també ho continuen sent els més actuals. A l'antiguitat el pentinat era un element essencial de l'aparença. Les dones portaven el cabell llarg però recollit i n'augmentaven el volum amb postissos i trenes gruixudes. Era el símbol de pertànyer a la classe benestant. Dones de l'època, com Damia Flavià, per exemple, seguia fidelment el vistós pentinat que va posar de moda la filla de l'emperador Titus. Tenien per costum maquillar-se amb colors vius, tot i que inicialment no era amb fins estètics. TERESA CARRERAS, comissària de l'exposició "A vegades es pintaven els ulls amb determinats colors per espantar els mosquits o per protegir els ulls del sol." Tant pintures com perfums també servien per fer rituals màgics i funeraris.
