Nicko Nogués va marxar de Barcelona al febrer per treballar a Mèxic. “Vaig buscar la manera de marxar”, diu en la videoentrevista que li hem fet via Skype. Durant tots aquests mesos, molts dels seus contactes a les xarxes socials li han dit que també voldrien marxar d’Espanya a un altre país per trobar una feina. Però la majoria no ho ha fet.
El 14 de desembre passat, Nogués va llançar a través del seu perfil a Twitter i d’un blog específic una crida perquè qui realment estigués disposat a marxar a qualsevol altre país del món a treballar, es posés en contacte amb ell abans de 10 dies: entre tots els missatges rebuts, ell faria un sorteig i li pagaria de la seva butxaca un bitllet d’avió -només d’anada- a una persona que estigués disposada a marxar l’1 de gener i començar l’any nou amb una vida nova.
Tot i que a ell li ha anat bé, la voluntat del Nicko no és pas fomentar que la gent marxi del país per buscar-se la vida, sinó escurçar la distància entre allò que molts diuen que farien i el que realment acaben fent. “És una crida a la coherència”, diu. Es tractava d’animar l’esperit emprenedor que tothom necessita per canviar de ciutat i de país cercant el seu futur. I aquest objectiu l’ha acomplert, tot i que aquest Cap d’Any ningú no viatjarà a un altre país amb el bitllet pagat pel Nicko Nogués.
10 dies de campanya
L’oferta de Nogués era clara: pagaria un únic bitllet d’avió a una persona que estigués disposada a marxar d’Espanya l’1 de gener (o el primer dia que hi hagués vol disponible) a qualsevol destí del món on pogués buscar-se una feina. Volia evitar pagar-li unes vacances a algú, així que va posar com a condició que la persona es comprometés a no tornar almenys en un any.
Immediatament va començar a rebre correus electrònics i van començar a proliferar els twits amb l’etiqueta #yotepagoelbillete. En 24 hores tenia 21 voluntaris que deien que estaven disposats a marxar. Dos dies després, cinc candidats més i un munt de missatges felicitant-lo per la iniciativa i fins i tot sumant-s’hi. El seu amic Dani Granatta va oferir un iPad2 a la persona que marxés i la DJ Berta Ribas, tota la seva música per omplir aquest iPad2. Després, el pintor mexicà Jair Leal, resident a Madrid des de fa 10 anys, es va comprometre a enviar-li aquest quadre seu. El dissenyador Rulo González va regalar 24 postals de viatge creades per ell a qui marxés d’Espanya amb el bitllet d’en Nicko. També s’hi van sumar altres regals més pràctics, com pagar-li la primera setmana de menjar a aquesta persona o acollir-la a casa en cas que el destí fos Xile o la costa oest del Canadà.
A mesura que passaven els dies, el creador d’aquest concurs anava rebent més correus i més candidatures a beneficiar-se del seu bitllet d’avió. La nit de Nadal, data límit establerta per ell mateix, havia rebut un total de 752 missatges i 108 propostes per marxar d’Espanya per Cap d’Any. N’arribaven des de Madrid, Barcelona, Andalusia, el nord de la Península… Més dones que homes, quasi totes universitàries i amb una mitjana d’edat d’entre 27 i 28 anys. És el perfil dels joves que avui busquen el seu futur en un altre país. Entre les propostes també hi havia alguna persona que feia mesos que buscava feina des de l’estranger i volia tornar a la seva ciutat, si el Nicko li pagava el bitllet.
Dos sortejos sense guanyadora
Arribat el moment de fer el sorteig, l’atzar va decidir que l’agraciada fos una jove arquitecta de Madrid que volia emigrar a Santiago de Xile. El preu del vol a pagar era de 1.400 euros. Però ella es va posar en contacte amb Nogués per dir-li que no marxaria immediatament, com se li oferia, perquè abans havia de convalidar el títol universitari. En un segon sorteig, l’escollida va ser una fotògrafa barcelonina que volia traslladar-se a la ciutat canadenca de Toronto (1.100 euros el bitllet d’avió), però poques hores després el Nicko va saber que a la Isabella Humphrey li havien fet uns encàrrecs per als propers mesos i que es quedaria a Barcelona.
El dia de Nadal, Nicko Nogués va decidir que no faria més sortejos perquè –com diu al blog– “no consistia a trobar l’única persona a Espanya disposada a marxar” ni a pagar un bitllet d’avió fos com fos. El seu objectiu era comprovar la coherència de la gent que diu que està disposada a anar-se’n a un altre país a buscar-se la vida. El segon sorteig ja no estava previst i un tercer, va pensar que ja no tenia sentit. Almenys de moment.
Hores després, abans de concedir-nos l’entrevista que pots veure en el vídeo, Nicko Nogués va decidir reservar els diners que havia destinat a aquesta iniciativa i tornar a intentar-ho l’any vinent. Fins al 14 de desembre de 2013 no contestarà cap més missatge relacionat amb aquesta iniciativa, però qui vulgui marxar del país l’1 de gener de 2014 té tot aquest temps per anar-se preparant i posar-se llavors en contacte amb ell. És possible que el sorteig sigui més difícil de guanyar, perquè hi haurà més aspirants, però el Nicko espera que llavors el guanyador sí que estigui totalment preparat per “fer el que diu” i emigrar en recerca d’un futur millor.
El barceloní Nicko Nogués
El creador d’aquesta campanya no la llança amb cap voluntat de crítica a la situació del país que obliga tants joves a marxar per buscar-se la vida. A més, subratlla que la distància no és l’oblit ni té per què generar rancúnia amb la ciutat que s’ha hagut d’abandonar, perquè ell, a 10.000 quilòmetres de distància, se sent compromès amb Barcelona.
De fet, Nicko Nogués no va néixer a Barcelona, però hi va arribar amb 22 anys. Després d’una dècada, durant la qual hi va desenvolupar tota la seva carrera com a creatiu publicitari, va decidir marxar a Mèxic. Abans, però, va posar en marxa una altra campanya personal, amb un altre blog a Tumblr, on donava les gràcies a la ciutat per tot el que li havia aportat i convidava tothom a fer-ho deixant un missatge en un contestador automàtic.
