FRANCESC GONZÁLEZ LEDESMA, periodista "A Barcelona quan cauen quatre boletes ja dius: està nevant, i la gent va començar així, i llavors es van adonar que ja no parava i llavors van pensar, aquí hi passa alguna cosa." "Me'n recordo que la platja estava nevada, era fantàstic, era el primer cop que vèiem neu, jo no l'havia vista mai a la vida, no sabia el que era." "Quan es van adonar de la magnitud del problema meteorològic que teníem a sobre, la ciutat estava absolutament colgada, la ciutat amb estat de guerra, no funcionaven els tramvies, no funcionava res, bé, l'única cosa que funcionava era el metro i encara i realment la gent es va trobar amb una ciutat absolutament assetjada." "Era molt complicat, hi havia moltíssima neu, no teníem roba apropiada, ni teníem calçat, ni mantes, ni calefacció, era molt de fred." "La meva mare em va posar en un sofà embolicat amb quatre o cinc mantes. Recordo el dolor dels peus, del fred." "Totes les botigues estaven tancades, quan se t'acaba l'alimentació se t'acabava tot, no hi havia aigua perquè les canonades s'havien gelat a les cases." "Va ser un caos allò, la gent relliscava, no estava preparada, no tenien ni les eines ni el calçat apropiat per un tipus de nevada com aquella." "Barcelona tot són terrats, alguns molt febles, llavors s'hi van acumular tones i tones de neu als terrats i llavors la gent va fer una alarma col·lectiva i buscar pales on n'hi hagués i tots els veïns llançaven la neu a l'aire i no es podia circular pel carrer." "Vam esquiar, el què feiem era agafar el metro del carrer Balmes fins a la part superior i baixàvem esquiant tot aquell carrer, tornàvem a agafar el metro i tornàvem a pujar, va ser sensacional, una cosa maquíssima." "Va ser una jornada felícissima. Hi havia gairebé 60 cm de neu i això és molta neu." "La reacció de l'Ajuntament havia sigut de desconcert i després va ser d'alarma absoluta i d'adonar-se que no tenien cap mitjà per remediar la situació." "Va ser l'Andreu Claret, un repúblicà, qui en temps de la més dura dictadura franquista va ajudar els seus veïns i amics de Barcelona." "Per als falangistes era un insult que un home que havia escrit que Franco era un assassí es pogués passejar per Barcelona amb la gent aplaudint."
Matí de Nadal de 1962. Els carrers de Barcelona, des del Tibidabo fins a peu de platja, es van llevar sepultats per mig metre (o un metre i mig a la part alta) de neu. Fins a l’actualitat, ha estat el Nadal més fred i blanc que hi ha hagut. La intensitat i la durada de les precipitacions (que van provocar problemes importants durant quasi 48 hores a la ciutat) encara continuen vius en la memòria de molts ciutadans, tant de Barcelona com de l’àrea metropolitana.
La nevada, caiguda en ple franquisme i amb una Barcelona més pobra que mai, va deixar els carrers buits de gent i va obligar a aturar tramvies, autobusos, cotxes i taxis. Durant tres dies, la temperatura mitjana de la ciutat va oscil·lar entre 0,6 i 2,1 graus sota zero. Només el metro (que alguns utilitzaven per pujar a la part alta de la ciutat i baixar un altre cop amb esquís) va resistir com a mitjà de transport.
La paràlisi i el caos que la neu van provocar en l’àrea metropolitana i també a la ciutat la va explicar el Diari de Barcelona, que va publicar: “la ciudad no estaba preparada para aquella nevada tan importante y la posterior helada. No había quitanieves y se tardó en tomar medidas. Ha quedado en la memoria que conviene reaccionar con rapidez”.
Però la història va tornar-se a repetir uns anys després: amb la nevada del 8 de març de 2008. En aquest cas el gruix de neu no va ser tan important, ni va agafar a la part baixa de la ciutat però el caos es va repetir igualment a la ciutat i als transports. Polítics i entitats van criticar la reacció de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, que afirmaven que la nevada no havia estat previsible. L’endemà, algunes parts de la ciutat havien quedat aïllades i els veïns es queixaven que no s’hi havia tirat sal. Però, també en el cas de 2010, el que romandrà a la memòria de la majoria de Barcelonins és la ciutat blanca.
Amb motiu de l’aniversari de la gran nevada, BTV ha emès un reportatge fet fa cinc anys que explica com va viure la ciutat la nevada més important que avui es recorda.
