Barcelona ha complert els límits màxims per a partícules en suspensió (que han de ser inferiors a deu micres) tot i que aquest indicador va patir un lleuger repunt durant 2011. Més negatives són les dades referents a l’òxid de nitrogen, que supera els límits admesos a l’Eixample, Gràcia i Sant-Gervasi. Aquest fet, segons Conrad Casas (el gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona) s’explica per la densitat del trànsit en aquestes zones de la ciutat, i ha afirmat que els plans posats en marxa per reduir la contaminació en l’àrea metropolitana donarà resultat, tot i que la reducció de gasos “no serà immediata”.
Una altra dada que l’ASPB reconeix que s’ha de millorar és la de les malalties de transmissió sexual. El 2011 els casos de sida i VIH van disminuir respecte al 2010, però es van produir repunts en el diagnòstic de patologies de transmissió per via sexual com ara la sífilis i el linfogranuloma veneri, especialment entre els homes. En concret es van detectar 322 casos de sífilis (20 més que el 2010) i 79 de linfogranuloma (55 més que l’any anterior). Els experts recorden la importància de prevenir aquestes malalties, algunes de les quals són fàcilment diagnosticables i es poden pal·liar amb tractaments.
Pel que fa a la salut mental, l’any 2011 un 11% dels homes adults i un 16,8% de les dones van presentar risc de patir trastorns mentals. Destaca l’increment dels problemes de salut mental en homes d’entre 46 i 64 anys, que han augmentat un 5% en els darrers cinc anys. La població atesa als centres de salut mental és similar a la de 2010, però preocupa el tipus de malaltia que pateixen els pacients: des de l’any 2005 els trastorns mentals severs han augmentat un 8% i els trastorns mentals greus prop d’un 5%. En total es van atendre 37.092 persones adultes i 7.567 menors i joves a la xarxa de salut mental l’any 2011.
En l’informe, l’Agència de Salut Pública destaca un descens de les malalties relacionades amb la feina. Un descens que podria ser atribuïble a l’augment de l’atur, que des de 2009 s’ha fet notar en tots els districtes de la ciutat. En l’informe es parla sobre els efectes negatius de la pèrdua de treball en la salut, especialment en els casos de desocupació de llarga durada, tot i que no quantifica ni determina en quin tipus de patologies deriven les situacions de desocupació. Tot i això el generent de l’ASPB, Conrad Casas, ha afirmat durant la roda de premsa que “no hi ha cap evidència que relacioni els efectes de la crisi amb l’estat de salut de les persones”.
El nombre de barcelonins de més de 85 anys que viuen sols a les seves llars ha augmentat un 12,3% durant els darrers dos anys i actualment ja en són 20.300. En total, 3.390 homes viuen sols i 16.950 dones grans tampoc no tenen cap companyia, una realitat de la qual fa temps que alerten les entitats socials i que respon tant a la crisi econòmica com a l’envelliment progressiu de la població. Paralel·lament, l’esperança de vida es manté en valors alts (79 anys en el cas dels homes i 85 en el de les dones).
La notícia positiva de l’informe és el descens del tabaquisme a la ciutat: set de cada deu barcelonins es declaren no fumadors, amb un augment de més de dos punts percentuals durant els darrers cinc anys. La llei antitabac i l’encariment progressiu d’aquest producte han contribuït que milers de persones abandonin l’hàbit.
