L’estudi ha avaluat el consum de les llars, el sector de l’hostaleria, la restauració i els punts de distribució d’aliments a Catalunya l’any 2010. La conclusió és que gairebé el 60% d’aquest malbaratament es produeix a les cases, mentre que el 16% correspon als supermercats, un 12% als bars i restaurants i un 9% a les botigues al detall. Els mercats municipals són amb escreix els que aprofiten millor els recursos: només l’1% del menjar malbaratat prové d’aquests mercats.
Les dades extretes de l’estudi apunten que el malbaratament a les llars es relaciona amb una manca de consciència sobre el que es menja i el que es llença, sumat a una mala planificació a l’hora de fer la compra. La situació socioeconòmica de les persones també hi influeix: en proporció, una família monoparental malbarata més que un nucli familiar de quatre persones. Determinades actituds culturals, com no veure de bon ull el fet de reaprofitar el menjar sobrant d’un àpat, contribueix a engrossir les xifres.
Efectes a gran escala
L’informe clama per una reflexió sobre l’impacte global d’aquest malbaratament. Els resultats sostenen que la despesa anual en productes alimentaris sòlids que posteriorment seran malbaratats a Catalunya arriba als 841 milions d’euros anuals, xifra que es traduiria en uns 112 euros per habitant i any.
La investigació assenyala l’impacte ètic i moral d’aquesta realitat en el context de crisi actual, i afegeix que les conseqüències per al medi ambient són igualment significatives si es considera l’extensió de terreny i els recursos necessaris per produir productes que després no s’aprofitaran.
Solucions per no llençar menjar
La resposta a aquestes xifres requereix una major conscienciació de la població i per la promoció d’un canvi en determinats hàbits, com per exemple adequar les racions a les necessitats alimentàries de cada persona. O bé un fet cada cop més estès: emportar-se el menjar sobrant del restaurant a casa. El consum d’aliments de temporada que no necessitin una conservació especial o aprofitar el menjar sobrant per fer croquetes són costums que poden contribuir a la causa.
A major escala, una millor gestió dels productes als supermercats o la reducció del malbaratament com a prioritat dins la responsabilitat social corporativa de les empreses són altres accions a emprendre.
Per al 2013, la Generalitat i l’ARC ultimen un pla per fer arribar a la població mesures que contribueixin a aprofitar millor el menjar que consumim. Els resultats de l’estudi s’han resumit en una guia sota el títol ‘Un consum més responsable dels aliments‘.
