Les millors patates braves de Barcelona, en un blog

EDUARD GONZÁLEZ, BravasBCN.com "Brutals, molt bones. Són unes braves tallades d'una forma molt irregular. És cruixent per fora i tendre per dintre. I llavors, a nivell de salsa, hi ha l'allioli i llavors un oli picant. L'allioli no té molt de misteri, és un allioli normal i corrent. Però l'oli picant és el que ells diuen que és la part secreta del combinat aquest que són les braves del Tomàs." Així descriu l'Edu González les famoses patates braves del Bar Tomàs, a Sarrià. El creador del blog Bravas BCN valora, primer, la qualitat de la patata i la forma de tallar-la i de fregir-la. Després, la salsa o salses, que hi donen la personalitat. I finalment la quantitat, el preu i l'oferta general del local. El blog incorpora un rànquing actualitzat de les 15 millors patates braves de Barcelona. L'autor subscriu el veredicte de la saviesa popular i manté les del Tomàs al capdamunt de la classificació. Però, des que va obrir el blog, fa més de tres anys, no ha parat d'incorporar-hi ressenyes de les braves que va descobrint per tota la ciutat. A més de les del top-15, a BravasBCN.com hi ha un centenar de fitxes il·lustrades com aquesta. L'Edu calcula que ha menjat braves en més de 200 bars de Barcelona, però al blog només hi posa aquelles que creu que val la pena tastar. Aquest expert en braves de Barcelona és químic de professió, però assegura que això no té res a veure amb la seva passió gastronòmica. De fet, està convençut que l'experiment de preparar braves a casa seva no sortiria bé. "No en tinc ni idea de cuinar. És que no ser fer res. No sé fer un ou ferrat, se'm trenquen tots. Els biquinis em surten malament. Per això, quan molta gent es posa a opinar al blog i em diu que no en tinc ni idea, jo els dic que efectivament no en tinc ni idea. El que passa és que jo m'he posat a provar-les i n'he provat moltes. I ja està, res més, l'experiència és aquesta, cap altra." L'experiència es va convertir en blog quan la revista 'Time Out' va publicar un reportatge amb les 25 millors braves de Barcelona. L'Edu es va adonar que les havia tastat quasi totes i no estava d'acord amb les valoracions publicades. Va decidir que volia compartir les seves pròpies crítiques de les braves de la ciutat i, des de llavors, les degusta encara amb més atenció, mirant de copsar-ne tots els matisos. El que més li agrada de les patates braves que es fan a Barcelona és precisament la gran varietat de gustos i maneres de cuinar-les. "No existeix una definició clàssica del que és una brava, per més que insisteixi sobretot Castella o Andalusia, que les braves tenen la seva salsa... No! Les braves tenen les salses que vulguis, com si vols que en tinguin 40, no existeix cap definició. I a Catalunya acostumem a posar allioli perquè és una cosa molt característica nostra." L'Edu fotografia amb el mòbil les braves del restaurant Imprevist, al Raval, per penjar després la foto al blog. El mateix mòbil té, geolocalitzades, centenars de referències de locals de Barcelona que coneix o que vol visitar, no només bars amb braves. Ell també comparteix públicament el seu criteri sobre tota mena d'establiments participant en webs com Yelp o Tripadvisor, que troba molt útils per no arribar als llocs sense saber què hi trobaràs. Els amics el conviden a obrir blogs per parlar d'altres plats i tapes, com les bombes o els bunyols de bacallà, però fins ara només s'ha atrevit amb les pizzes. Al juny va obrir Pizzas BCN, però fins ara només ha comentat una pizza. "La gent sent molt això de les seves braves, les braves de la meva infantesa o les braves del meu barri o les braves del meu poble. I passa molt amb la pizza. Està com molt arrelada: ei, que jo sé on fan la millor pizza de Barcelona, vés a provar-la perquè... I vaig començar-ho: n'he trobat unes quantes, tinc unes quantes fotos de pizza, però és que... sembla mentida, però no dones a l'abast." A Bravas BCN publica entre dues i tres crítiques al mes. Sempre en té alguna pendent de publicar i, a més, li agrada tornar als bars i restaurants que ja ha comentat perquè les braves no són iguals cada dia. "Bé, doncs ara surto de l'Imprevist. Han canviat una mica les braves, però segueixen estant bé. Són una mica més sofisticades. Tenen una salsa que, sobretot el que és la salsa vermella, està com més currada. El que passa és que té potser massa intensitat per al meu gust. Acaba anul·lant el que és l'allioli aquell, que és potser el que més destacaria de l'anterior tapa. Llavors en el review que tornaré a fer de l'Imprevist hauré de posar la nova foto..." Ens traslladem a Sant Andreu. El blogger de les patates braves diu que a tots els barris n'hi ha de bones i que els preus no varien gaire, tot i que la ració és més generosa a mesura que t'allunyes del centre de la ciutat. Ho comprovem al Bar Marín, un restaurant gallec que fa les braves més clàssiques, més semblants a les que es fan arreu d'Espanya, tot i que el que en altres ciutats és una tapa, aquí és ben bé un plat de la carta. "A Barcelona ens falta una mica la cultura de menjar dret, de fer unes braves dret... I sobretot, ja que hi som, de passada, diem que s'acostumin també els bars a donar la tapa gratis, no? Que les braves venen d'això, de ser la tapa més barata i que te la donaven amb una canya o un vinet. I que ara ens hem sofisticat tant que estem cobrant una pasta per la tapa aquesta que no deixa de ser patata, eh." Bravas BCN és un web tant per a turistes com per a barcelonins. No inclou cap mena de publicitat. L'Edu diu que no en posarà a no ser que una marca li faci una molt bona oferta i en pugui treure uns diners per invertir en millores al mateix blog: a més de fer xapes i samarretes de Braves BCN, li agradaria poder pagar un dissenyador per millorar l'actual plantilla de Blogspot, i que algú en fes la traducció a l'anglès. Llavors ell mateix s'encarregaria de traduir els textos al català. De moment, els publica només en castellà, tenint en compte que bona part de les visites al blog arriben, a través de Google, des de Madrid, el País Basc o Galícia. L'Edu menja braves perquè li agraden i manté el blog amb l'única voluntat de donar a conèixer les millors, segons el seu parer. Després de tres anys, en molts bars ja el coneixen, tot i que tampoc no és aquesta la seva intenció. "Normalment quan vaig a un bar no dic que això serà per a un blog ni deixo cap mena de constància: pago i me'n vaig. I a més, no sol ser amb una sola vegada d'anar-hi que faig una crítica." Efectivament, l'Edu és client habitual dels millors bars d'aquesta ciutat. I un molt bon guia per descobrir-los, ja sigui menjant patates braves o simplement fent unes cerveses.