Són tres persones d'una mateixa família: una tieta i dues cosines. I totes tres tenen la síndrome de Lynch. FRANCESC BALAGUER, Doctor de l'Hospital Clínic "La síndrome de Lynch és una predisposició hereditària a presentar diferents tumors, sobretot càncer de còlon i càncer de matriu." Abans de saber que tenia la síndrome de Lynch, a la família de la Glòria hi havia hagut diversos casos de càncer de còlon. Per això els especialistes li van recomanar de fer-se les proves per determinar si n'era portadora o no. GLÒRIA VILÀ "Tinc la sort de saber que tinc la síndrome de Lynch i de saber que estaré controlada cada any. He de fer-me unes proves que no són gens agradables, però comparat amb poder agafar una malaltia o poder morir-me d'una malaltia, no és res controlar-se cada any." La síndrome pot afectar diverses persones d'una mateixa família, perquè és hereditària. JUDITH BALMAÑA, Doctora de l'Hospital Vall d'Hebron "El factor de risc es transmet de pares a fills. Hi ha un 50% de probabilitat de transmetre el factor de risc genètic a la descendència, el que passa és que totes les persones portadores no acabaran desenvolupant la malaltia." MARIA RICART, presidenta de l'Associació de Famílies Afectades Sínrome Lynch "És una afectació poc coneguda, i el meu interès és posar precisament aquesta afectació a l'espai públic." Precisament, per donar-la a conèixer, avui l'associació d'afectats per la síndrome de Lynch s'ha presentat en societat. Ho ha fet en una jornada en què les famílies han pogut intercanviar experiències i coneixement amb els metges.
Fins a un 2% de tots els càncers de còlon i recte estan causats per aquesta síndrome, que és molt poc coneguda perquè els portadors no tenen cap símptoma d’afectació. La síndrome es transmet mitjançant un patró d’herència autosòmic dominant. Això vol dir que les persones portadores tenen un 50% de probabilitats de passar el gen alterat de la síndrome a la seva descendència.
L’objectiu de la nova entitat és fer coneguda la síndrome de Lynch entre la ciutadania. Així ho explica la presidenta de l’associació, Maria Ricart: “Sentim ràbia quan intentem explicar què és la síndrome de Lynch i la gent ens mira amb cara de pòquer perquè per a nosaltres és un fet molt important de les nostres vides. No volem ser mirats com uns ‘bitxos’ estranys.”
